Quins
records em porta el lleuger perfum que encara aromatitza el mocador que em vas
donar a l’acomiadar-nos a l’aeroport.
La
meva visita a aquest país, treball sempre treball, em ve marcada per la manca
de la teva presència.
Cada
matí al despertar el primer que faig es girar-me cap el cantó on reposes
habitualment en el nostre llit per gaudir en la meva imaginació de la teva
imatge quan encara dorms i sobtadament sento l’enyor de la solitud.
Llavors
agafo el mocador com si fos la relíquia d’un sant i l’oloro, a més davant meu
tinc la teva fotografia, això és la cosa que em dona força per començar el dia
i complir el temps de treball acordat.
Tinc
assenyalades les dades que van passant, diria que no sols marco els dies, sinó,
fins i tot, les hores i els minuts que ens distancien.
Amb
amor i desitjant gaudir de tu, de la teva presència, dels teus ulls, del teu
tacte, del teu olor, de tu en fi.
El
teu...
Miquel
Pujol Mur
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada