Visitàvem l’església de Sant Andreu del Cal Pallot. És una església
romànica del segle XII, situada al municipi de Puig-reig, molt propera a la
riera de Merlès i del mas de Cal Pallot.
Manquen les notícies històriques sobre l'església de Sant Andreu.
L'edifici pertany a una construcció del segle XII, dins l'onada de
construccions religioses separades completament del primer romànic.
Malgrat les dates avançades d'aquesta església, cal fer referència al
conjunt de tombes antropomorfes excavades a la roca i properes a l'església, al
costat de tramuntana i que demostren que un edifici anterior fou construït en
època preromànica.
La "Villa Gamisane" és documentada des de finals del segle X i
l'any 1312, l'església de Sant Andreu era parroquial, categoria que va perdre a
l'època moderna.
L'església és d'una sola nau, amb carreus força regulars, sobretot a
l'absis, de grans proporcions i seguint filades horitzontals i col·locats a trencajunts.
La nau està resseguida a l'interior per una doble bancada de pedra que la
voreja i de la qual solament es veu la filada superior, degut a l'aixecament
del nivell del terra.
A tramuntana s'obre la porta d'accés formada per dos arcs de mig punt
adovellats i en aquest mateix mur s'obre una fornícula d'arc apuntat. Aquesta
entrada insòlitament és orientada a tramuntana.
L'església és coberta amb volta de canó apuntada que arrenca d'una
cornisa que segueix tota l'església.
Una finestra al mur de ponent de doble esqueixada i el campanar
d'espadanya del qual resten solament una de les dues obertures, són elements en
difícil estat de conservació.
Destaquen les seves pintures murals romàniques a l’absis i l’arc triomfal
atribuïdes al mestre de Lluçà i vinculades a les de l'església de
Sant Martí de Puig-reig.
A destacar també, les tombes antropomorfes al perímetre del
temple i malgrat és mal cuidat una tina excavada a la roca.
L’església de Sant Andreu de
Pallot esta catalogada com a Bé Cultural d’Interès Local. Actualment el conjunt
presenta un estat força deteriorat.
Text i recull dades. Miquel
Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell
Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada