VIURE DE L'ENERGIA DEL SOL

Jo visc de l’energia del sol, sense menjar puc viure, però no sense sol. El sol em dona tot el que necessito per viure i em nodreix i tonifica el cos i fa que gaudeixi d’una salut excel·lent. Encara estic al·lucinada amb aquestes  explicacions d’aquella antiga amiga, que feia tants anys que no ens havíem vist i que ens vam trobar per casualitat en una visita al MNAC, sortint vam estar parlant una bona estona. Visc de l’energia del sol, m’explicava. Sol i aigua, no necessito res més. Sense menjar puc viure però no sense el sol –Si, si,  li vaig comentar. El sol es molt bo per la salut, si no se’n pren massa, però d’aquí a viure sense menjar, això són falòrnies.

Llavors em va començar la llarga dissertació sobre els beneficis, segons ella d’aquest mètode, el SUNGAZING, o ioga solar, com en diu ella . El va descobrir en el viatge que va fer a l’Índia , l’any passat , encara que jo penso que potser s’ha ficat en alguna  mena de secta...

Segons ella, mirar una estona al sol directament, en la primera hora després de la sortida o l’última abans de la posta, és el primer pas per absorbir l’energia . Deu segons el primer dia i anar pujant fins 45 minuts. S’ha de fer durant nou mesos, i ja n’hi ha prou per tota la vida, el cos s’alimenta  amb els fotons solars. Llavors només passejant una estona al dia descalça  qualsevol moment que faci sol , ja es torna a carregar el cos, torna a acumular nova energia per viure. S’expandeix la consciencia, el cos es torna més lleuger...

Del sol en depèn tota la vida, és una font inesgotable de vitamina D. El sol és vida i salut. Els vegetals , l’equilibri de la naturalesa, tot viu del sol , i l’home també hi pot viure . Segons el SUNGAZING, i el seu investigador Hira Ratan Manek,  fem la nostra pròpia fotosíntesi, agafem fotons del sol i els transformen en energia, les cèl·lules del cos es converteixen en cèl·lules fotovoltaiques, i quan s’han carregat bé una vegada ja només s’han de retro alimentar.

Finalment em va dir que no vivia sempre sense menjar,  nomes temporades, dies o setmanes, en que només bevia aigua o sucs, llavors menjava frugalment, no necessitava gaires aliments sòlids.

Vam quedar que algun dia ens tornaríem a veure i en continuaríem parlant. A mi no em convenç; que no em vinguin amb aquestes històries, allà on hi hagi un bon bistec, una bona paella, una bona amanida o unes bones gambes al planxa, que es quedi el sol per colrar una mica la pell a l’estiu i per fer créixer els aliments  i les verdures de l’hort . Com es pot comparar un bon dinar , regat amb un bon vi  o una copa de cava.... amb alimentar-se del sol? Quines bajanades!!!

 23/08/2013