En la nostra actual visita a
terres andorranes vaig complir un desig que feia temps que romania dintre meu
tornar a visitar l’església de Sant Miquel a Encamp.
La primera vegada que vaig
entrar fa molts anys va sorprendrem la quantitat de fidels que assistia a la
celebració eucarística i malgrat em van impressionar les seves pintures i el
goig que feia el seu interior no era el moment d’estar donant voltes mirant a
dret i esquerra. Aquest cop durant la setmana si vam poder guaitar i veure-la
per dintre gràcies a l’atenció del magnífic guia del Museu Casa Cristo.
La Mosquera junt a Encamp,
Tremat, les Bons i la Vila era un dels cinc pobles que formaven la parròquia
actualment, menys la Vila, concentrats i formant el nucli d’Encamp.
De fet, la Mosquera va ser el
poble que va donar origen, vida, a la parròquia d’Encamp. La Mosquera encara
manté viva la seva identitat. Això sí, diluïda en el centre històric
parroquial. I Sant
Miquel, l’església, n’és l’epicentre. Un temple senzill, però curiós. Curiós
com a sinònim de bell.
Aquesta capella, possiblement
d'origen romànic, va ser profundament reformada en un moment que es desconeix.
Església sufragània de la
parroquial d’Encamp que probablement data del final del segle XVI (data
d’instal·lació del retaule), i que apareix per primera vegada al registre
parroquial l’any 1611. L'edifici original va ser ampliat l'any 1769.
És una església de planta
rectangular i d’estructura molt senzilla parcialment excavada a la roca (sector
sud). Els murs de la capella són de pedra lligada amb morter de fang i una part
està relligada amb ciment. L’aparell és de rocs més gran alguns cops i més
petits d’altres. A ull nu, murs afegits. Parets mesclades per esdevenir el temple
del que al seu dia va ser un poble.
Una de les façanes està
rebaixada per deixar més pas lliure al carrer. La porta es troba a la façana
nord-est, on també hi ha dues petites obertures rectangulars de poc més d’un
pam.
A la façana principal, a la
part baixa, hi ha dues finestres rematades amb un arc rebaixat fet de pedra
tosca i, per damunt, n’hi ha una altra de rectangular.
Sobre el mur de la façana
principal (nord-oest) s’alça un campanar d’espadanya d’arc de mig punt. Mentre
que la coberta és de fusta i llosa i s’estén a les dues aigües.
A l’interior, la coberta de la
nau és de volta escarsera, tret de l’absis que és de volta de canó. El soler i
part de les parets estan revestits de fusta.
A l’altar major es conserva un
retaule semicircular sobre fusta de començaments del barroc, amb dues imatges i
un conjunt de taules pintades, dedicat a sant Miquel Arcàngel i a sant Joan
Baptista, patrons del poble de la Mosquera.
Al centre trobem dues
fornícules amb els sants titulars: Sant Miquel que venç al diable i Sant Joan
Baptista (amb el llibre i el xai). de Sant Joan Baptista. Al costat
d'estos hi ha una escena de la vida de cada Sant. A sobre trobem un
Calvari i dues escenes més, relatives a la vida dels sants titulars.
A la part inferior, a manera
de predel·la, hi ha tretze petites taules dels dotze apòstols i Crist (al
centre), amb els respectius noms en llatí, sota. (Aquest és un dels pocs
retaules en què apareix Judes Iscariot, i no el seu successor: Matías.)
També hi ha una bona talla
policromada del Sant Crist del XVII.
Al segle XIX, la decoració
interna de la capella fou modificada i el pintor Josep Oromí de la Seu va
fer-hi unes pintures murals. Es tracta d’un tremp damunt de guix. Els motius,
són senzills en l’absis i més treballats a la volta, representen la Transfiguració
de Crist. Com és habitual en aquest artista, la composició de les pintures
integra l’altar barroc en un conjunt escenogràfic dominat pels tons ocres.
La volta de la nau està
decorada amb un fresc del segle XIX on apareixen Jesús, Elies i Moisès amb les
taules dels deu manaments. Cal destacar que falta el sisè.
El 1974 es va refer la teulada
i el 2006 es van restaurar per darrer cop les pintures de Josep Oromí.
L’església de Sant Miquel i
Sant Joan Baptista de la Mosquera està inventariada com a Bé d’Interès
Cultural.
Sincerament ens van encantar
veure-la de nou.
Text i recull dades: Miquel
Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell
Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada