dissabte, 3 d’agost de 2013

AQUELLS VESPRES D'ESTIU.


Asseguda a una terrassa del passeig, la Gemma està assaborint lentament una l’orxata gelada, que alleugereix una mica el final d’aquell dia sufocant i calorós  en plena canícula estiuenca. Està sola, tranquil·la i relaxada, però sola. Les seves amigues són totes de vacances . Ella per diverses raons familiars aquest any s’ha quedat sense vacances, i s’ha quedat al poble .
Enyora les amistats, les troba a faltar;  en aquella primera quinzena d’agost, tothom és a la platja o fent algun viatge: molts comerços són tancats , el poble ha quedat mig desert. Es clar que també hi ha alguns estiuejants de fora, però menys que anys enrere . Sort d’aquestes terrasses, que serveixen per refrescar-nos i gaudir d’un bon refresc, a sota dels vells plataners, que de dia  resguarden del sol i els vespres de la serena.
Demà a la nit, la Gemma,  anirà a un d’aquells concerts d’estiu, que es fan en diferents indrets de la comarca; en marcs privilegiats, com en alguna església o monestir  romànic, o a la plaça al aire lliure; a ella li encanta la música, i es una de les aficions que aquest gaudeix en aquests vespres càlids d’estiu.
A l’altre punta de la terrassa i ha una persona que la mira amb insistència, ella ni se’n adona , però l’home, no li treu l’ull de sobre.
La noia recorda amb nostàlgia aquells altres vespres d’estiu, quan sortia  amb el Marc . Quan es van enamorar. Cada vespre es trobaven i passejàvem per aquest passeig una estona i després  el continuaven pels voltants del poble, a la claror de la lluna, sota les estrelles. La noia es va estremir recordant aquells nits dolces. Era  l’únic noi que havia estimat de veritat, i sabia que mai l’oblidaria, encara que només fos un bonic  record perdut en la memòria. Per què es va acabar la cosa? per un malentès? per uns gelos estúpids? perquè eren massa joves i cap volia lligams? El cert es que ho van deixar quan ell va marxar del poble, cap dels dos  volien compromisos. Més tard ell va anar a l’estranger a estudiar música, i ja es van perdre la pista definitivament l’un de l’altre.
Guaitava  la gent que passejava, amb la mirada  absent, absorta en els record. L’home de la taula, es va aixecar i se li va apropar,
-          Gemma?
Aquesta es va donar un ensurt , quan aixeca la vista i el veu allà palplantat
-          Marc? No pot ser.
Es saluden i ell s’asseu a la seva taula,  comencen a parlar, de posar-se al dia . Ell tenia ganes  de tornar per aquestes contrades, de trobar vells coneguts. Parlen de un munt de coses. De com ha canviat el poble en  aquests últims  anys.
Es veu que el xicot forma part de l’orquestra que demà tocarà al poble. Viu a Berlin, i ve molt poc per aquí.  Quan els van proposar  aquest a gira de concerts, per aquestes comarques,  li va fer  molta il·lusió, sobretot quan va saber que farien un concert  aquí, al seu poble, tenia ganes de tornar a trobar al vells records de la seva infantesa i joventut. La Gemma no s’ho pot creure , està al·lucinada, feia un moment que pensava en ell i ara el té allà al davant; encara que aquesta persona,  no te res a veure amb aquell noi que va marxar quinze anys enrere,  ara es un home madur, elegant, responsable, però que conserva aquell encant en  la  mirada que tant  la va fascinar .
Feia una bona estona  que estaven parlant , quan se’ls acosta una dona alta i rossa, amb dos nens també molt rossos i es saluden amb alemany. Llavors ell els presenta
-          Gemma,  la meva dona i els bessons, els meus dos nanos.
Llavors, en alemany,  la va presentar a la seva dona, com a una  vella amiga de la infància. Les dues dones es van saludar, i van parlar poc més. Seguidament es van acomiadar,  els nens reclamaven al papa, per anar a sopar.
– 28 de juliol de 2013-
 

2 comentaris:

  1. No sé que passa, però actualment, sembla que hi ha com una obligació d'anar de vacances, si no viatges no ets ningú...La Gemma si no s'hagués quedat, no hauria tingut l'oportunitat de que un antic record, se li fes realitat davant dels nassos, encara que les coses fossin diferents...
    Petonets estiuencs, Anna.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola M. Roser, jo penso que es pot gaudir de l'estiu, tant si es viatja, com si et quedes a casa o es fan escapadetes pels voltants, a la platja o la muntanya, ja que tenint llocs meravellosos aquí. També com la Gemma es poden tenir a vegades, sorpreses agradables.
      Petonets de mitja tarda.

      Elimina