Han passat a prop de deu anys des de
la darrera conversa dels dos amics en la borda andorrana.
L’amistat dels dos homes no s’ha perdut ni tampoc
han deixat de veure’s, però la proposta del comte i la contundent negativa del
Pere, ha restat un xic de camaraderia en la relació de tots dos. Cal tenir en
compte una altra raó, mentre al Pere els anys s’han marcat amb forces arrugues en el seu rostre,
el comte resta jove com el primer dia que es van conèixer. També s’han marcat en
el cos del Pere el canvis propis de l’edat. Podem dir clarament que mentre l’un
és un jove l’altre ja és una persona gran.
Els fills
han crescut i cadascú ha triat la professió més acord amb els seus
gustos. La Queralt ha estudiat medicina i treballa de psicòloga en un important
clínica barcelonesa. La Núria ha estudiar magisteri i exerceix de mestra a
Manresa.
Les dues pugen sovint a veure els pares. La
Queralt a vegades triga una mica més segons la feina, però la Núria quasi puja cada
setmana. També cal considerar que esta casada amb un noi de Barcelona i hi ha
cops que aprofita per deixar el fill amb el avis i marxar lliurement amb el seu
marit.
L’Arnau, el fill, ha finalitzat els estudis
de Química amb immillorables notes, treballa i està fent un màster en una
prestigiosa institució nord-americana. En les seves cartes parla de venir a
visitar-los acompanyat per la seva novia ianqui, però tant a la Marta com al Pere
els hi fa certa recança, per les fotografies la novia sembla bastant més gran
que l’Arnau o potser és la mirada dels pares que no s’adonen de l’edat del seu fill.
Al matrimoni malgrat la proximitat i la
relació sovint telefònica amb la Queralt pensen que ja seria hora que trobés un
noi per casar-se. Amb els seus estudis i les oposicions ha passat molt anys de
la seva joventut i el temps també es marca en les agulles del rellotge biològic.
El Pere aprofitant l’esplendidesa de la
primavera li ha agafat un rampell, i com és normal que són sempre de sobte i de passatgers els rampells, però se n’ha
aferrat com si fos la darrere feina a desenvolupar a la vida. Li ha donat per
l’agricultura amb cometes, se li ha ficat en el cap d’obtenir un híbrid de
ravenissa. Ha plantat ravenisses blanques, grogues i bordes per separat en un
hivernacle i ara esta mirant de passar el pol·len d’unes flors a les altres.
S’està palplantat hores i hores enmig dels horts, fins i tot, ha buscat l’ajuda
d’un amic que li ha deixat tot un rusc d’abelles. En un moment o altre tots
tenim la nostra guilladura particular.
La Marta tragina en la casa quan veu
arribar el cotxe de la Queralt que ve acompanyada de la Núria. La vinguda de
les dues noies juntes, fet que no succeeix gaire, la comença a atabalar i
decideix cridar al Pere.
¾
Pere,
vine, deixa aquest maremàgnum d’hort. Han arribat la Queralt i la Núria. No
haurà passat alguna desgràcia.
¾
Ja
vinc- diu en veu alta, mentre pensa quina desmesura de dona sempre tem el
pitjor.
Quan entra en l’habitació si que es porta
una sorpresa i grossa. La Marta està blanca, segurament ara no l’hauria cridat
de l’hort. La Núria est asseguda en un cadira i per la seva cara seriosa tem la
reacció del pare. La més tranquil·la és la Queralt, clar que a causa de la seva
feina deu conèixer molt bé les reaccions de les persones. Com esta dreta enmig
de l’estança només fa un lleuger moviment i fa una abraçada al seu pare.
¾
Hola
pare, quina cara més saludable que feu. Es nota que us toca el sol en l’hort.
El Pere sorprès per la salutació de la
Queralt, que mai ha estat gaire amiga de moixames, se la mira una mica més
mentre tracta de comprendre la cara de la seva dona i de l’altra filla.
Aleshores s’adona de la panxa de la Queralt.
¾
Ostres
que estàs prenyada. I el pare qui és?- contesta corprès i sense suavitzar cap
paraula.
¾
Precisament
d’això estàvem parlant- replica la Marta.
¾
Què
vols dir Queralt, no hauràs estat un cap de carabassa, una dona amb els teus
estudis i la teva intel·ligència.
¾
Ai
pare, que tenen a veure els estudis i la intel·ligència davant de l’amor. No
heu estat vos d’enamorat.
¾
Sí,
però abans de tenir cap fill ens van casar. Bé, estic d’acord en que els temps
han canviat. I que una dona i un home no cal que es casin per anar al llit,
però almenys ha de donar la cara el que hagi estat. No em diràs que no saps el
nom del pare. Suposo que no seràs una marcolfa?
¾
Pare,
quines coses de dir de la Queralt, la vostra pròpia filla!- intercedí la Núria.
¾
Sí,
la meva filla. Encara recordo com la vaig agafar acabada de néixer i vaig
prometre que la defensaria sempre. Collons! Però ara se’m presenta amb un bombo
i no sap de qui és.
¾
Home,
pare, de l’amor- replicà la Núria.
¾
Però
hi ha mitjans per l’amor sense que hagin de venir criatures al món. Què sou ja
grans i entenimentades, si fóssiu unes nenes de catorze anys tampoc ho entendria,
però diria pobres criatures. Més vosaltres ja no en sou de criatures, teniu
carreres universitàries i màsters i no sé què més.
¾
Pere,
no et capfiquis i deixa parlar a la Queralt. Jo encara no sé com anat tot això i
vull assabentar-me- reclama la Marta.
¾
Veureu
estava treballant quan em vam fer passar un nou pacient per avaluar-lo i
ajudar-lo perquè semblava com si no fos d’aquest món. Com si estigués enmig de
moltes fantasies. És alt, certament un xic corpulent, de cabells negres,
eixerit, molt eixerit. No estava despistat com vaig témer quan em van donar la
fitxa clínica sinó que tenia les idees
molt clares i em va saludar molt amable amb una veu que em va sotragar de dalt
a baix. Quan vam acabar la consulta em va convidar a sopar a un bon restaurant
que s’ha obert nou... I vaig acceptar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada