diumenge, 16 de setembre de 2012

UNA BARRACA OBLIDADA.

Testimoni mut d’altres temps, ni millors ni pitjors que els actuals. És un vestigi d’una altre època, tampoc gaire llunyana; la del meu avi.

La barraca rodejada de ceps esplendorosos, que a finals de setembre galanejaven els raïms madurs, ja a punt per la verema, formaven aquella petita vinya, que el meu avi cuidava amb tanta dedicació i amor, i que va cuidar gairebé al llarg de tota la seva vida fins pocs dies abans de morir.

Després la vinya la van arrencar i van fer-hi camps. Avui aquests també són abandonats ja que la nova carretera va travessar les seves entranyes, i va esbudellar tot el terreny, esmicolant tots els esforços i records de la gent que l’havia treballat, o que n’havíem gaudit.

La única cosa que manté viu el record d’aquells temps és la vella barraca, jo de petit m’havia resguardat dintre, junt al meu avi, del fort sol de l’estiu, o d’una tempesta sobtada amb pedra i calamarsa. Havíem berenat junts amb l’avi i els pares a l’ombra de la figuera que hi havia al costat, ara també desapareguda.

Els temps han canviat, la gent ha canviat, les coses han canviat, el temps no passa en va per ningú. Le coses són fugisseres,

Avui sols queden els records, un tros de terreny erm, cobert de matolls i herbam, només la vella barraca aguanta dreta encara el pas del temps, símbol d’aquest passat nostre; de gent honesta i treballadora que conformaven i formaren el nostre petit país .

4 comentaris:

  1. Anna, un text preciós...Aquestes barraques de pedra seca, són com fites que ens recorden la vida que va passar pel seu davant...

    El temps fa canviar les coses, però de vegades, n'hi ha que es tornen a fer paleses, com si fos un cicle...

    Petonets.

    ResponElimina
  2. Hola M. Roser, celebro que t'agradi el relat, aquesta barraca em recorda la que tenia el meu pare i els bons records que havia passat en ella.
    Una abraçada

    ResponElimina
  3. Avui al dia ja en queden ben poques de barraques d'aquestes, sobretot per aquesta zona del berguedà.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Crec que pel Bages n'hi ha llocs que les conseven i les protegeixen.

      Elimina