divendres, 7 de setembre de 2012

SANT ESTEVE DEL MAS D’ALINS. SANT JULIÀ DE LÒRIA. ANDORRA.

PETJADES DAMUNT TERRA ANDORRANA

Trobar aquesta petita església ens va donar força treball. Una vegada a dalt de l’alt de Pardines vam continuar la pista fins una porta de ferro mig oberta que diu “Finca Privada” per la que vam baixar un tros sense veure l’esglesiola. Confosos vam fer marxa enrere per la pista de terra i vam buscar per les proximitats de Pardines. Una petita caminada cercant-la per un camí de terra, finalment pujar novament el cotxe i quan ens decidíem a deixar-ho estar tot, ens venir un rampell i ens vam dir: “Baixem fins la masia i preguntem, vam suposar que ens atendrien”. I així va ser, quan érem a prop sota un gran arbre, que a distància no la deixava veure, havia l’església, esglesiola o capella. Poc després parlàvem amigablement amb les persones del mas i en acabar de fer les fotografies marxaven tranquil•lament i amb la feina feta.
Es tracta d’un petit i robust edifici romànic que ben bé podia ser la capella del Mas d’Alins, prop de la frontera, un casalici a molt poca distància d’Argolell en terres catalanes.
No hi ha cap dada històrica que aclareixi res d’aquest església. La seva construcció i la manca d’ornamentació van suposar que la primera meitat del s. XII és una data adequada. Sembla també molt restaurada amb el pas del anys.

L’edifici és una construcció molt simple i obeeix a un tipus d’església rural molt senzill. La construcció és ben orientada i és rematada al costat de llevant per un absis semicircular.

L’aparell és rústic amb pedres escantonades a cops de martell i sense formar filades. La pedra és de diverses varietats, tant llicorella, com tosca i calcària. El muntant dels angles és format per blocs més grossos a fi que l’encaix dels murs sigui més fort.

El bonic absis sembla el més restaurat de la construcció. Alí els blocs de pedra són més semblants, quadrats i més aviat grossos i hom ha intentat de posar-hi un aparell de filades i a trencajunt. Té una finestra a la part sud.

Al mur de migjorn però desplaçada cap el campanar s’obre la petita i rudimentària porta d’entrada. Ha estat oberta en el mateix mur i és coberta amb dovelles de pedra tosca formant un arc de mig punt.

El mur de ponent és llis, només hi ha una petita obertura quadrada. És coronat per un campanar d’espadanya d’arc de mig punt fet amb dovelles.

L’església és coberta amb encavallades de fusta. La teulada és de llicorella tant a la nau com a l’absis.

Fet que es confirma amb l’existència d’una primitiva mesa d’altar d’aquesta època, situada sota la mesa de fusta actual.
Ens va costar arribar-hi però vam sortir contents amb la feina realitzada.

Text i recull dades. Miquel Pujol Mur.
Fotografia: Rosa Planell Grau.
Berga, 30 agost 2012.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada