dimarts, 18 de setembre de 2012

SANTA COLOMA. ANDORRA

PETJADES DAMUNT TERRA ANDORRANA
Havia en nosaltres un especial interès per visitar l’església de Santa Coloma, en el poble del mateix nom, actualment pertanyen a la parròquia d’Andorra la Vella. El nostre desig era contemplar el campanar que havíem llegit és únic a Andorra per la seva torre arrodonida i no vam pas quedar defraudats al veure el conjunt de l’església i el seu campanar.
La senyoreta que mostrava l’interior del temple, com totes les persones que feien aquesta tasca en altres esglésies, va mostrar-se molt amable i servicial. Va ser una llàstima no poder donar la volta total a l’edifici i contemplar i fotografiar l’absis per ser els terrenys de propietat particular.

L’església és inventariada des de l’a. 2003 com Béns d’Interès Cultural.
L’origen és en part preromànic i fou aixecada en un moment indeterminat anterior al segle IX, situada en el nucli de població de Santa Coloma, que en algun moment de l’edat mitjana apareix com a parròquia. S’esmenta en l’ACCU amb el nom de Sancta Columba. En la visita arquebisbal de 1312 se l’anomena com ecclesia Sancte Columbe de Valle d’Andorra i és la primera en la qual s’aturà el visitador. Altres documents anteriors, com un de l’a. 1268, parlen de Santa Coloma com a terme o demarcació de terres i finques.
L’edifici actual és de planta rectangular coronada vers llevant per una capçalera quadrangular. Aquesta cos de construcció es comunica am la nau per mitjà d’un arc triomfal ultrapassat més estret i baix que l’absis. La capçalera s’il•lumina amb dues finestres, una encarada a migjorn i l’altra a llevant. Aquestes finestres de pedra tosca es cobreixen amb un arc de forma el•líptica, segurament fruit de recents restauracions. La volta de canó que el cobreix ha estat feta de pedra tosca. L’absis durant molt temps va ser utilitzat com sagristia.

La teulada és de encallades de fusta i a dos vessants cobert amb llicorella. Al costa de migjorn hi ha un pòrtic que protegeix l’entrada i serveix per aixopluc del fidels. L'accés al temple es realitza mitjançant una porta amb arc de mig punt decorada amb una arquivolta de dents de serra i una creu de pedra sobre el clau.
Al costa de migjorn de l’església fou afegit el campanar de torre. A Catalunya són ben pocs el campanars de planta circular: Sant Vicenç d’Enclar a Andorra, Santa Maria del Bruc a Anoia, Sant Sadurní de Gavarra i Sant Martí d’Ars a l’Alt Urgell. El campanar cilíndric de 17, 76 m. és una singularitat.

En el campanar, de quatre nivells de finestres geminades, destaca el tractament exterior del mur decorat amb frisos de tres, cinc i sis arcuacions cegues entre lesenes angulars que es fan més evidents als dos nivells superiors. Al capdamunt de les dues lesenes que emmarquen la finestra del darrer nivell de la façana sud, hi ha respectivament un cap esculpit en un carreu de travertí. Aquests caps es caracteritzen per tenir una barbeta més o menys prominent, que podria tractar-se de la representació d’una barba llarga.
En un moment indeterminat del segle XII es realitza una primera gran reforma de l’edifici. Entre els segles XIII i XVII es duen a terme petites obres de manteniment encaminades a millorar les condicions d’ús. Passat l’any 1730 es tapen les finestres del campanar per reduir el corrent d’aire a l’interior de la nau. Entre els anys 1740 i 1749 es porta a terme una segona gran reforma interior de l’espai arquitectònic. Entre els anys 1741 i 1749 es realitza el retaule dedicat a santa Coloma. Al principi del segle XX es realitzen petites obres de manteniment de la nau. En un moment lleugerament anterior a l’any 1926 s’arrenquen les pintures murals romàniques de l’absis. Entre els anys 1933 i 1934, l’arquitecte Cèsar Martinell restaura l’interior i l’exterior del la nau, consolida l’estructura del campanar i, al mateix temps, descobreix i restaura els fragments actuals de pintura mural romànica de l’interior de la nau. Entre els anys 1976 i 1977 es realitza una segona campanya de restauració encaminada a recuperar la imatge original de l’edifici. Durant els anys vuitanta l’Àrea d’Inventari i Conservació realitza diverses campanyes de restauració.
L'interior del temple conserva també una representació en fusta policromada de "La nostra Senyora dels Remeis", del segle XIII. Aquesta imatge que hi és venerada acusa un cert parentiu amb la de la catedral de la Seu d'Urgell tradicionalment designada amb el nom de la Mare de Déu d'Andorra. També s'hi venera el retaule de l'altar major (obra del segle XVIII) i les restes d'un sarcòfag.

Hi ha dos conjunts absidals d'origen andorrà, el de Sant Romà de les Bons i el de Sant Miquel d'Engolasters, que actualment es conserven al MNAC i que es daten als anys seixanta del segle XII, presenten trets estilístics que els relacionen amb l'autor de les pintures de Santa Coloma d'Andorra. La seva iconografia es caracteritza per la presència dels temes més habituals: la Maiestas Domini amb el Tetramorf al quart d'esfera (si bé a Engolasters l'àngel de Mateu ha estat substituït per l'arcàngel Miquel lluitant amb el drac), i figures dels apòstols al mur semicilíndric.

A l'interior, els fragments de pintures del s XII foren venuts pel bisbat d'Urgell al baró alemany Cassel van Doorn, d'origen jueu, durant els anys trenta.

En pujar al poder, els nazis requisaren les pintures, que després de la Segona Guerra Mundial passaren a formar part del fons artístic dels museus de Berlín Occidental. Restaurades a partir del 1989, el govern andorrà les adquirí al govern alemany, i l'any 2007 retornaren a Andorra.

Totes aquestes dades tretes de diferents canals són una petita mostra del sentiment que vam sentir al veure l’antiga església i la seu distintiu campanar. Si podeu acosteu-vos a conèixer aquest testimoni de segles passats.

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: Rosa Planell Grau.

2 comentaris:

  1. És interessant aquest recorregut pel romànic i preromànic andorrà, si bé hi ha algunes esglesioles que és difícil descobrir-les als mapes de la zona.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó Ariadna però pensa que ens hem estat uns dies a Andorra i per mapes, informació i oral visitat unes seixanta i creiem que ens en falten dues: Sant Romà d'Aubinyà i St Jaume dels Cortalls.
      Les pensem trobar si no són perdudes segons dades una és reconstruida i l'altra era particular però la deixen visitar. Els andorrans tenen molt ben muntat tot el referent al turisme cultural i malgrat han estat també espoliats hi ha moltes coses a veure. Les llegendes també són vàlides. Gràcies pel teu comentari,
      Miquel

      Elimina