dijous, 14 de juny de 2012

SANTA COLOMA DE CAN CABRA I MASIA. CASTELLAR DEL RIU. BERGUEDÀ SOBIRÀ.

Crònica de la visita de la Rosa Planell Grau i el Miquel Pujol Mur a l’església de Santa Coloma de Can Cabra i la masia del mateix nom.
Per arribar-hi s’agafa la carretera de Berga a Sant Llorenç de Morunys i en arribar al pont de l’Aiguadora es pren la pista que hi ha a mà dreta i potser un km. després de passar el càmping a l’esquerra hi ha un trencall molt esbiegat que ens hi condueix.

Santa Coloma de Can Cabra o de Llinars és situada a l’antiga unitat territorial de la Vall de Lord, comtat d’Urgell. El lloc de Llinars s’esmenta en ACCU, document del s. X o principis del s. XI com una parròquies de la Seu a la Vall de Lord.

Els orígens de l’església s’han de relacionar amb el dominis del monestir de Sant Serni de Tavèrnoles a la vall de Lord. En l’acta de consagració (a. 1040) d’aquest monestir urgellenc l’església de Santa Coloma i la de Sant Miquel de les Canals de Catllarí apareixen com a propietats amb tots els delmes i prímicies, oblacions i drets espirituals. (Sancte Columbe de Llinars i Sant Martini de Caslarill, cum decimis et primiciis et oblationibus et omni iuri espirituali)

Possiblement mai va ser parròquia car no s’esmenta en la visita del deganat de la vall de Lord de l’a. 1312. Al s. XVIII era sufragània de Sant Iscle i Santa Victòria de Llinars. Avui és una capella de la masia de Can Cabra.

L’edifici és d’una sola nau rectangular, amb volta de canó i rematada a llevant per un absis semicircular amb volta de quart d’esfera. La porta d’entrada, simplement un senzill arc de mig punt, és al mur de ponent i damunt hi ha un campanar de cadireta de dues obertures. El parament exterior és emblanquinat però s’aprecia un aparell fet amb pedres tallades a cops de martell i posades a trencajunt en filades regulars.

Al seu costat la masia de Can Cabra d’estructura clàssica coberta a dues aigües i és documentada des del s. XVIII. La galeria superior té una balconada de fusta. La porta té una llinda de fusta, substitució de l’original, probablement deuria ser d’arc de mig punt.

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: Rosa Planell Grau.
Berga, 13 juny 2012.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada