divendres, 22 de juny de 2012

DAVANT DEL TELEVISOR

L’Andreu mira el televisor, i segueix una i altra vegada les entrevistes on els politics de sinuós verb, entre glop i glop d’aigua, compleixen amb la proesa d’informar, entre cometes, i rebatre els arguments del moderador; i els “contrincants” dels altres partits politics, també entre cometes; sense anorrear totalment l’interès del “crèdul”, entre cometes, teleespectador.
Durant les pauses; “entre cometes”, més aviat, s’ha d’escriure entre els múltiples anuncis, observa el quadre que li ha enviat sa mare com a regal d’aniversari. Observa el que sembla ser una pilota i obsessionat pel programa pensa: La pilota immobiliària,- no!!! exclama- això només és una piloteta, l’autèntica ompliria tot el quadre.

Els reflexes en l’aigua deuen ser les promeses d’un futur lluminós prèviament enfosquit per la realitat actual. Abans tothom parlava d’un matí de sol i platja ara s’imposa el clarobscur de la nit i el nebulós futur. Aquest futur també podria ser la pilota vermella que portada per la marea fuig de les costes mal tractadores on arribem, de quant en quant, els desesperats d’un altre continent.

Es reprèn l’emissió del programa i salten a la pantalla tot una sèrie de números que ens volem demostrar la inversió en obra pública, AVE, aeroports, ampliacions, nous edificis, això si tot nou. Avui mateix nova línia de tren alta velocitat València- Sevilla 70 passatgers per un tren de 300. Això el primer dia veurem com decau l’assistència de viatgers. Sabem que hi ha estacions d’AVE tancades després d’una gran inversió. I aeroports on només van els treballadors contractats i no arriben avions o un de quan en quan. Altres aeroports que mantenen la seva activitat gràcies a pressupostos pagats pels organismes públics mitjançant el impostos recaptats a la gent treballadora i les subvencions europees. Una autovia de set quilometres en Lleida que no condueix enlloc.

Tornen els anuncis i l’Andreu torna a alçar la mirada al quadre l’aigua sembla tranquil•la potser com la indústria i el comerç d’aquest país. Per sort ha de tornar a mirar el televisor ja què la sessió publicitària ha estat curta.

El dirigent d’un institut oficial que ha defraudat milions d’euros, entitats bancàries que han despatxat directius amb primes i jubilacions després d’obtenir crèdits oficials. Vertaderament recorda unes frases maldites o mal dites: Espanya és diferent. I tant!!

I per últim el polític de torn parla de retallades. La necessitat de les retallades i el rescat econòmic d’Europa (No rescat no!!!) Subvenció a la banca que ha de tornar la pròpia banca, suposo què la banca no té una màquina de fer €, si no que d’una forma o altra ens ho pensen treure dels nostres diners. Ho de la pujada dels subministraments bàsics per subsistir honorablement: Aigua, llum o electricitat. L’IVA no, ho veurem més tard.

Finalment per consolar-nos ens mostren un documental de la forma tan horrorosa que malviuen en Àfrica. Sort que per finalitzar un somrient home del temps en parla de la climatologia i ens mostra lluminoses platges i una maquíssima postes de sol.

Ja sense esma l’Andreu despenja el quadre i el posa davant de la pantalla del televisor, potser les poques llums i la pilota vermella són més alegres que la realitat.

Darreres paraules en tancar la llum i marxar a dormir:
RETALLADES D’IL•LUSIONS.

Miquel Pujol Mur
Berga, 18 juny 2012

1 comentari: