dissabte, 2 de juny de 2012

PATUM...!

PATUM... PATUM... PATUM... PATUM...

Proclama el Tabal fent vibrar els seu so; removent els cors  i els sentiments de molts patumaires, berguedans i forans que, com cada any, l’esperen amb delit. Cada retruc que dóna el tabaler  és com un anunci que porta una infinitat de missatges: S’han acabat la serietat i els protocols! És hora de desinhibir-se, és hora  d’estar alegres! Ara comença la disbauxa, deixem les nostres preocupacions, desconnectem i gaudim de l’esclat dels coets, escoltem  la  música alegre i encomanadissa mentre ballem, sense prejudicis, seguint el seu ritme, suau o frenètic, que cada comparsa ens fa percebre!

Si fem una ullada per la història, molts anys enrere, les comparses ballaven, cerimoniosament, dins de l’església. Més tard la processó s’expandia pels carrers de la ciutat i les comparses també seguien el seu ritme dansant sobre la Plaça Cremada.

Cada comparsa té la seva simbologia:  Els Turcs i Cavallets  ens reporten a les guerres de temps enllà i les Maces rememoren la lluita entre el bé i el mal: àngels i dimonis. Les Guites, embogides, envolten la plaça traient foc pels queixals, fent córrer a petits i  grans, mentre els coets peten a tort i a dret!

Els nans i els gegants animen la festa. La música  dels seus balls engresca la plaça sencera, atapeïda, gairebé entatxonada de gent, que van guarnits amb barrets i mocadors multicolors; respirant olors de suor, de fum, de barreja i de... bogeria. Tot plegat, un conjunt de tonades  i matisos fantàstics!

La música ha evolucionat molt els darrers anys, però al bagul dels nostres records encara hi tenim presents les cançonetes que cantàvem quan érem menuts:




A la roca el sol hi toca
a la roca el sol hi neix,
més m’estimo la Pepeta
que una bossa de diners.

A l’estiu i a l’hivern
els dimonis a l’infern;
a l ’hivern i a l’estiu
els dimonis al caliu.

Ai, Peret, si en balles l'Àliga
al davant de l’hospital,
fes tres passos endarrere
fes-ne tres més endavant...


La majestuositat de l’Àliga no la supera cap altra comparsa. No és estrany que al poeta berguedà, Pere Tuyet i Casafont, li sorgissin, de la seva ploma, aquestes rimes tan boniques:


Oh mestressa reial                       
de repúbliques blaves:
el somriure malalt
de les joies esclaves
no t’irisa el vernís;
però tant se te’n dóna,
tu ets per viure feliç
amb espais de corona.


Els Plens: l’apoteosi final. El foc, enmig de la foscor, reflecteix els batecs dels cors dels berguedans, mentre van giravoltant per la plaça, i els Tiravols conviden a ballar, fins i tot als més ensopits!


Finalment s’acomplí el somni més desitjat. La Patum fou declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO; honor reconegut a nivell mundial. Així també els grups cantaires entonàrem l’”Himne als administradors” l’any 2006, fent repicar les nostres veus amb joia i armonia...

PATUM I BERGA AL MÓN,
BERGA I PATUM: A FORA EL FUM!
TOT SIGUI PAU I LLUM!

Berga, 2 de juny de 2012

MOLT BONA PATUM A TOTHOM!

3 comentaris:

  1. Gràcies per aquest post de la Patum. Jo hi vaig ser-hi uns quants anys i la veritat és que no espot explicar, s'ha de viure...
    Bona Patum.

    ResponElimina
  2. Berga respira aires de patum, aquests dies, ja s'ensuma l'olor de la pólvora dençà dels Quatre Fuets de diumenge. Aquestes imatges i aquests video, encara ens hi acosten més i ens porten records d'altres patums, però el que m'ha sorprès agradablement són aquestes lletres de cançons passades algunes ja quasi oblidades , altres encara vigents, com la dels plens.
    Bona Patum per tu també!!!

    ResponElimina
  3. Gràcies a totes! Ara penso que encara me'n vaig descuidar una de cançoneta. No sé si era real o inventada, però la canalla la solíem cantar:

    Tururut Sant Ferriol
    ballarem si déu o vol,
    em pensava que era un home
    i era una fulla de col.

    ResponElimina