dimecres, 20 de gener del 2016

SÓC UN BITLLET DE DEU EUROS.


 
Sóc un bitllet de deu euros
que de butxaca en butxaca va
Abans estava força temps
amb l’amic que em posseïa.
Com el valor ha baixat, corro
barrejat amb els companys
esbojarrat de mà en mà. 

Em guardàvem amb amor
en un plec de germans meus
per si un dia passava
oh, gran déu! Una desgràcia, o
també un gros trasbals. 

Ja no, ja no duro,
i poc servei dono,
dos entrepans i beguda
per una jove parelleta,
sobrepassa el meu valor. 

Abans de la caixa al banc
on em polien i classificaven,
Sense fre, camino ara
per la vida amb frenesí
Sense destí jo voleio
perdut de tot sentit. 

De tan corre i tan anar
trafegat de mans a mans,
he quedat brut i arrugat.
Però encara sóc apreciat
a pesar del poc valor,
fent-me servir en demesia. 

Vaig ser el goig de la guardiola
d'un infant, ara sense trobar
on aturar-me, corro,
m’embruten i em refreguen
sense consideració. 

Tan serveixo per comprar pa
pidolar favors de tota mena
manllevar de la farina,
demanar carn o
qualsevol altre cosa. 

Per servir-se  i per fruir
de plaers de tots miratges
que a la moderna vida
enlluernen sens parar. 

Sóc un bitllet de deu euros,
humil, brut i rebregat,
però els que em duen
dins la butxaca,
són més rics i més feliços,
que els de buida faltriquera.

Miquel Pujol Mur.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada