divendres, 29 de gener del 2016

LA PERFECCIÓ DEL COS HUMÀ.


L’home assegut davant d’una platja observa l’anar i venir de la gent. Vestida, la majoria amb minsa roba mostren el cos al sol i a l’aire. Uns  bronzejats, altres encara blanquinosos, alguns pitjor vermells, passen per davant de l’ombra que el protegeix.  

Els seus ulls volem segurament, sense saber, jutjar la bellesa. Buscar la perfecció humana dins de les proporcions de l’escultura hel·lènica o romana. També de la pintura. La bellesa del cos, des del cap fins a la punta dels dits dels peus. 

La perfecció és difícil només algunes persones, molt poques, mostren en la seva figura les proporcions ideals. Cares, torsos, cames turmell, braços, prims, grassos, fins i tot exagerats, els humans són un cúmul de mides i formes. 

Aleshores cansat d’ésser assegut, cansats els ulls del sol i de voler qualificar la perfecció s’ha aixecat i ha començat a caminar. 

Les seves cames, massa temps posades en el plàstic de la cadira han fallat i per un moment a ranquejat fortament. Com pot jutjar-se als demés i no adonar-se de les pròpies mancances.  

La perfecció de les mides humanes serveixen per ben poc si no van acompanyades, no per la perfecció de la ment, sinó en el tracte afable i cordial compatible en les relacions personals. 

Miquel Pujol Mur.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada