dimecres, 23 de juliol de 2014

PARAULES DICTADES.

La teacher Anne, amb una prova del seu amagat sadisme intel·lectual, m’ha imposat per la narració d’aquesta setmana unes paraules força complicades, com a fils connectors del nou relat. 

Esmaperdut les observo, i el meu cap no deixa de pensar de quin delicte sóc culpable, per rebre un càstig tan punyent. 

Finalment he trobat una sortida, potser una mica rocambolesca, que m’ha vingut a la ment mentre veia el Telenotícies del migdia. 

Ho he vist clarament, tot ha començat a Lourdes. La Verge cansada de veure la manca de religiositat, en general de la gent, ha picat exasperada i exageradament de peus a terra, allà en el seu regne de l’altre vessant del Pirineu. Tan forta ha estat el seu emprenyament, portat per la més justa de les indignacions, que ha provocat un moviment tel·lúric d’intensitat de 6º, no sóc capaç de recordar-me de quina escala. Per tant, assumeixo plenament la meva ignorància. Algú, al meu costat, en veu baixa em xiuxiueja:  Richter. 

Aquest terratrèmol, s’ha propagat per tot el Pirineu fins arribar a prop de les costes de Mallorca. Aleshores, el fons marí s'ha remogut, degut al moviment de les plaques tectòniques, causant una onada de proporcions gegantines que ha corregut, com un cavall desbocat, damunt la superfície del mar fins la costa de Barcelona. 

Finalment s’ha abatut amb força sobre l’andana del port, trencant les instal·lacions portuàries. Fins i tot, la cabina telefònica ha quedat arrasada, amb tots els vidres trencats. Un pobre home que telefonava a la seva muller per dir-li que pujava a sopar; no fos cas que la trobés amb un altre, de tot hi ha en la vinya del Senyor; ha quedat estès i mort  a terra, atrapat entre la ferralla oxidada. Al seu costat també hi ha el cadàver d’un gran peix arrossegat per l’onada. 

L’ajuntament ha declarat el dia per a recordar com el dels plors i de les llàgrimes municipals, no per l’home ni el peix, sinó per la destrossa del mobiliari urbà que depèn de l’erari del municipi. 

Gràcies a Déu, el monument a Colom ha quedat només lleugerament afectat. El dit assenyala el Tibidabo, però els administradors de la muntanya d’oci barcelonina, han dit que així els turistes sabran on anar. Que això d’anar a fer les Amèriques ja està molt vist. Va passar de moda fa molts anys.

Repasso l’escrit i espero que la mestra no em castigui pel meu atreviment. Si us plau, Anna:
¾    Pietat, per aquest pobre i modest pixatinters, si amb les meves pobres paraules he ossat molestar-te. Et demano humilment el perdó pel meu greu pecat d’insolència.
¾    Ai! Ai! No! Amb la regle, no!
¾    Ai! Ai! Ai! Perdó, amb el pla encara, de gairell, no! Ai! Ai!  

Miquel Pujol Mur.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada