dimarts, 29 de juliol del 2014

“Ens mantindrem fidels per sempre més al servei d’aquest poble”

      
                                                       Ara digueu ; “La ginesta floreix
                                                       arreu als camps hi ha vermell de roselles.
                                                       Amb nova fals comencem a segar
                                                       el blat madur i amb ell les males herbes.”
                                                                                          Salvador Espriu                                  
                                                                                             
Sí, la ginesta floreix en aquesta època. Jo en tinc una a casa de  preciosa. Els  camps de blat també esdevenen verds entre les roselles  vermelles (gallarets en diem nosaltres)  que donen als camps un to acolorit que alegra  el paisatge. La meva mare feia un ram català amb una espiga de blat un brot de ginesta i un gallaret. (Jo, no ho sé i ni tant sols ho devia saber ella què representava). Però ara penso (i perdoneu que m’ho inventi) que el blat podia ser sinònim de treball i supervivència en forma de pa, la ginesta l’or efímer de la primavera i, el gallaret l’alegria de l’arribada del bon temps.

Un paisatge, ara, verd, groc, i vermell i d’una amalgama de colors fantàstics que anirà evolucionant amb el pas del temps i, quan arribi l’estiu, la tardor o l’hivern passarà del verd al groc del blat madur, al gris de la boira, fins arribar al blanc immaculat de la neu.

Això podria ser una metàfora de la vida; néixer, créixer i morir. Però  Salvador Espriu ens demana quelcom més; ens demana que ens renovem, que seguem les males herbes del desànim, la por, la mesquinesa...  que salvem els mots, els nostres, que ens fan ser qui som gràcies aquesta parla tantes vegades malmesa i encara en perill.  Que de les cisternes seques en fem cims per enlairar els ànims  i les il·lusions...

I tot això ens adreça a l’ únic camí “mantenir-nos fidels  al servei d’aquest poble.” És a dir, allò que ens diu l’Espriu és que no ens rendim i que preservem  l’autoestima que tant ens ha mancat.

En definitiva, cal servir fidels aquest poble que, en definitiva, és el nostre.

                                                                                  Roser Casals

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada