dilluns, 14 de juliol de 2014

LLEGENDA DEL PEDRAFORCA.


En una de les nostres sortides pel nostre estimat Berguedà fèiem una parada en el mirador del Pedraforca, existent després de haver passat Maçaners. 

En el Planell indicador preparat a mes per timbrar el Passaport Berguedà, una iniciativa e Turisme del Berguedà per donar a conèixer els punts més emblemàtics d’aquest país, observava escrita una de les llegendes del Pedraforca. Simplement explicava com va ser que tingués la seva formidable enforcadura. M’ha agradat i no he pogut estar-me de comptar-vos-la. Segurament alguns de vosaltres la coneixeu, però sempre és una estona d’agradable lectura i recordar no fa mal a ningú.  

EL DIMONI I EL PEDRAFORCA. 

Hi ha que assegura que fa molts segles el Pedraforca era una muntanya com moltes altres, sense enforcadura, amb un sol cim. 

Dalt de tot s’aixecava el majestuós castell del senyor de totes les valls del voltant.

Es tractava d’un home just, però vet aquí que la mala influència d’un nouvingut va canviar per complert el caràcter del senyor i va tornar-se cruel i ambiciós. 

Cansats dels mals usos que patien els habitants van anar a demanar consell a una velleta que habitava el bosc de Gresolet. Els va dir que demanessin fervorosament ajuda dels àngels del cel i que aquella nit es tanquessin a casa, barressin les portes i no fessin cas dels sorolls que sentissin, per més forts que fossin.  

Era mitjanit quan es van començar a sentir uns xiscles esgarrifosos. Aquell sinistre personatge arribat al castell no era altre que el dimoni i cridava embogit davant d’una legió d’àngels amb espases de foc. Aviat, els crits van barrejar-se amb els cruixits dels murs del castell que va acabar caient muntanya avall, amb un estrèpit ensordidor, com si d’un terratrèmol es tractes. Tres dies i tres nits va durar la lluita. Una espessa polseguera va cobrir el capdamunt e la muntanya i quan finalment es va esvair, va aparèixer partida en dues, dibuixant la forca del diable i amb les pedres del castell formant una gran tartera. 

Els àngels van salvar els cavallers del castell però com a càstig per la seva cobdícia, van ser condemnats a reconstruir-lo, amb la promesa que serien perdonats el dia que refessin una torre. 

Des de llavors asseguren que a les nits se senten sorolls de mans transportant pedres amunt, però quan surt el sol, tot el que han construït rodola.  

Hi ha moltes llegendes en les contrades catalanes i val la pena conèixer-les com val la pena visitar els seus molts racons.  

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada