Com
diu l’engrescador cartell de la caminada, tot comença l’any 1714 quan el
coronel Joan Vilar i Ferrer, fill de Gaià, trobà unes trementinaires que fan
tracte en un bosquerols que fan oli de
ginebre.
Ara
donem una mica d’informació del coronel Joan Vilar.
·
A
mitjans del segle XVII, va néixer a Gaià, a la casa de la Ferreria, situada al
voltant de l’església parroquial.
·
Els
seus pares foren Segimon, d’ofici ferrer i la seva mare Madrona.
·
Marxa
a Manresa. Es casà amb Margarida i tingueren dos fills, Joan i Ignàsia.
·
El
1707 ja era coronel de Fusellers de Muntanya i des del 1710 disposava de
regiment propi.
·
1711:
Combat en defensa del castell de Cardona, contra les tropes borbòniques.
·
1714:
Antoni Desvalls i de Vergós, comandant de l’exercit català de l’exterior de
Barcelona li encarrega amb el seu regiment vetllar pels territoris de Manresa,
Berga i Cardona.
·
1714:
!3 i 14 agost el coronel Vilar i els seus homes tingueren un paper destacat en
la batalla de Talamanca, darrer triomf dels austriacistes catalans.
·
!714:
El 18 de setembre en el moment de la capitulació del castell de Cardona
figurava com a oficial major acollit a la capitulació. Aquesta es va efectuar amb honors.
·
Es
trasllada al Rosselló i fou coronal de fusellers de l’exercit de França.
Una
vegada fet esment del coronel i la seva vida, passen a parlar un xic de l’oli
de ginebre.
S’omple
un bidó de estelles de ginebre, ben atapeïdes. Es gira cap per avall a sobre
una pedra que te marcat un reguerot i es segella amb fang d’argila.
S’encén
foc al voltants i per sobre fen una bona fogaina i fent-la durar força estona.
Amb
l’escalfor del foc, la reïna del ginebre es fon i surt pel reguerot cap el
recipient on es recull. S’ha de deixar reposar perquè es separi l’oli de
l’aigua.
Té
propietats antisèptiques, astringents i cicatritzants.
Barrejat
amb l’oli d’oliva serveix per l’acne, èczemes i dermatitis. Fent massatge per a
les articulacions i dolors musculars.
Les
dones en estat i durant l’alletament no el podíem prendre.
La
medecina de les nostres avies, llavors portada de porta en porta, per les
trementinaires.
I
com sempre en les nostres sortides i caminades amb les persones de Gaià Camina
vam passar una matí força agradable i també instructiu.
Miquel
Pujol Mur.
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada