ÀTOMS... PREJUDICIS...?

Que trista és la nostra època: És més fàcil desintegrar un àtom que un prejudici   

Albert Einstein

La Carme ara va a l’escola d’adults i es disposa a fer els deures. Ha d’escriure un comentari  relacionat amb aquesta frase. Rumia una mica com el farà i... diu amb veu alta:

No el puc començar sense haver donat una ullada al Diccionari de la Llengua Catalana, i veure com defineix les paraules més importants.

Àtom: La partícula més petita constitutiva d’un element, elèctricament neutre, indivisible per les accions purament químiques...

(la definició és massa llarga i es cansa de llegir)

Prejudici: Indici o opinió preconcebuts; aversió no raonada per alguna cosa

Sense pensar-s’hi massa, comença a escriure un monòleg que ressegueix, sinuosament el que ha estat una bona part  de la seva vida, en uns quants  paràgrafs.

Quines coses! De petita ni tan sols sabia què era un àtom. Al col·legi on anava, no m’ho havien explicat mai! Pel fet d’haver nascut nena, els meus estudis van ser força precaris. A la meva escola, a part de la geografia, l’ortografia castellana i... poca cosa més, bona part del temps  fèiem labors i resàvem el rosari.

De la paraula “prejudici”, tampoc no recordo que ens en parlessin massa, més aviat... englobant  tota l’educació rebuda, els prejudicis ja venien sols més endavant: No facis això... no vagis allà... torna d’hora... què diran... què no diran...!

T’ho deien clarament, o no, però veies que el món era dels mascles. A la dona se l’hi inculcava que “prengués estat”: casar-te, tenir fills, o fer-te monja, sinó et quedaves per vestir sants, cosa no massa ben vista. De totes maneres, la funció s’assemblava força, quant a la feina. Qualsevol dona, fos la mare o la tieta, era l’encarregada del sac dels cops, la mainadera, la criada... en fi... el que convingués!

Ens aconsellaven llegir el llibre “L’etern femení”. Donava molts bons consells, sobretot pel que feia a l’actitud que s’havia de tenir  a casa amb la família, que era servir al marit, callar i callar sempre...! Un mètode infalible i boníssim perquè el matrimoni funcionés! D’aquesta manera tot anava com una seda!

És clar que no t’avisaven dels resultats: que després et sentiries  com una inútil, com un cero a l’esquerra, com un espanta ocells que no sap ben bé quina és la  seva finalitat. Tampoc no et deien que, al final, quan obriries bé els ulls, t’adonaries de la teva frustració. Definint i amb poques paraules. Et sentiries anul·lada!

Però la Carme ara toca de peus a terra, i com que ha volgut oblidar el passat, escriu en present, que és el que toca fer.

En aquestes alçades, encara no sé ben bé que és un àtom. Ho llegeixo al diccionari i em quedo igual. És massa complicat per mi!

De prejudicis ja hi entenc una mica més, sobretot quan penso amb els que em van posar a sobre, des de molt menuda!

Ara, per sort, ja fa temps que me’ls vaig poder treure de l’esquena, que n’hi duia un bon sac. Això em va passar  a partir de certa edat... aquella que diu que quan hi arribes... segons per qui, et tornes invisible.

Tot això és fantàstic! Puc fer el que em dóna la gana, no he de callar si no en tinc ganes i no he de ser esclava de ningú. Em sento guapa, tot i les meves arrugues, els meus cabells blancs i les meves xacres. Em trobo perfecta!

 La veritat és que encara no he pogut esbrinar com es desintegra un àtom... però quant als prejudicis, al final m’he pogut desempallegar de  tots,  amb els anys, naturalment... Són d’aquells mals que es curen amb l’edat!

De sobte, s’adona que  se n’ha anat “por los cerros de Ubeda”... que per fer un comentari de la frase no calia enrotllar-se d’aquesta manera... que potser s’ha passat molt! A més l’ha personalitzat massa i creu que al profe no li farà cap gràcia.

De totes maneres, s’ho ha passat “bomba” escrivint això. Ha pogut posar tot  el que pensava, sense cap prejudici! Llavors s’ha dit per ella mateixa:

Bé, com que tinc prou temps, en començaré un de nou...!

26 de maig de 2014