diumenge, 22 de juny del 2014

DIUMENGE DE PATUM


Que passa? Crida el xicot despertant-se de cop pel xorro d’aigua freda que li queia al damunt. Obre els ulls i es troba allà al terra a la vorera del carrer, mentre aquell gros vehicle regava el terra i tot el que trobava, la seva mà encara premia amb força aquella ampolla de barreja buida que havia estat la seva companya tota la nit..
Llavors mica en mica li venen els records d’aquella nit esbojarrada de patum amb els passa carrers . El foc de la guita i de les maces, el balls dels gegants, el cridar, saltar, ballar i veure; l’ampolla de barreja grossa que s’anava buidant a mida que avançava la nit. Cap a la matinada, buscant els companys amb qui anava, llavors buscant la casa del Xavier on havien d’anar a descansar . després el terra donant voltes i ja no recorda res més fins aquella ruixada d’aigua que l’ha despertat.

¾   Va, aixecat d’aquí , que hem de netejar-ho tot que aviat passaren la comitiva dels admistradors i músics cap a la missa i començarà de nou la festa.

¾   On es el carrer Tal? –va preguntar a un operari.

¾   El teniu al darrera, aquí a la cantonada. Si que l’has agafat forta.
El xicot  no s’havia adonat que estava a tocar de casa del Xavier, el company de facultat, de Berga que els havia convidat a passar aquell fi de setmana de Patum a casa seva, amb els altres dos companys, que se li havien despistat  aquella nit.

Encara va poder estirar-se al llit un parell d’hores després de treure’s la roba xopa, abans el Xavier no els crides, perquè a les dotze sense falta havien de ser a la plaça ja que començava la Patum de Lluïment .
Després de la dutxa i un bon cafè amb torrades, el Marc i els seus companys ja estaven com nous i ja son a la plaça on ha començat la Patum del migdia. Després que les autoritats junts amb els administradors de la festa haguessin ocupat els seus llocs al balcó del consistori.

 
Els turcs i cavallets , les maces, inicien la festa, tornant a córrer darrera la guita xica esvalotada. Quedant corpresos pel silenci sepulcral de la plaça durant  l’inici del ball de l‘àliga amb aquella música solemne  amb l’esclat de joia i ritme  de la segona part i  el giravolt final . Nans vells , gegants i nans nous conclouen els balls de les comparses per tot seguit iniciar els tirabols entorn a de la plaça amb que conclourà aquella Patum del matí.
 
Llavors el Xavier diu als seus amics que ara toca anar a dinar i fer una mica de migdiada per agafar forces pel tram final de la festa, el plat fort, la Patum de la nit, la més espectacular de totes, que només es fa el dijous i el diumenge amb els famosos i espectaculars salts de plens. Ara això si , per gaudir de la festa, de barreja només tastar-la una miqueta perquè si se’n puja el cap tota la festa se’n va en orris.

22/06/ 2014/
 

2 comentaris:

  1. La Patum, una festa fantàstica, la llàstima es que sempre s'aprofita la diversió sana, per empitofar-se i no sé pas el gust que hi troben a part de tenir el cap com el tabal...Espero que us ho passeu molt bé amb la última tongada de foc cultural d'aquesta nit...Mentre escric, estic cantant fluixet la música del tirabol...
    Que vagi molt bé, Anna.

    ResponElimina
  2. Veig que et recordes bé de la Patum i la música dels tirabols. Va anar molt bé , encara que s'acaba una mica cansat . La típica barreja aviat se'n puja al cap i veus força gent que van tocats, però cada dia són més els joves i no tant joves que substitueixen la barreja per aigua o refrescos.
    Una abraçada

    ResponElimina