Sant Silvestre, l’últim dia de
l’any i el que dona nom a aquesta dita o refrany tan popular.
Antigament a la pagesia catalana,
en alguns llocs encara perdura, hi havia el costum l’últim dia de l’any, en que
els masovers era el dia que abandonaven el mas, per grat o per força (per la
porta o per la finestra) L’any abans per la mateixes dates s’havia de comunicar
al propietari de la finca l’abandonament de la mateixa. Llavors arribat el dia
31 de desembre, carregaven els quatre estris al carro, o damunt del burro i
també amb farcells a l’esquena de cada persona, fins els menuts portaven el
seu, i deixaven la casa i emprenien camí
cap a un lloc nou prèviament contractat.
A vegades eren els amos els que
instaven als masovers a abandonar la finca, això si, també amb un any
d’anticipació se’ls havia de fer saber l’acomiadament. Si en algun cas es
resistien a marxar, en aquest dia se’ls tiraven
les quatre pertinences que tenien per la finestra i se’ls obligava a desallotjar
la casa davant la imminent vinguda dels nous llogaters.
Encara que normalment eren els
masovers els que es buscaven la vida a un lloc millor, a una altre contrada; a
vegades a força distància del lloc anterior pel que havien de caminar durant forces
hores per arribar al nou destí.
Per això en el dia d’avui recordem amb la dita, aquest fet del dia del trasllat dels masovers
a la seva nova destinació: “Per Sant
Silvestre, per la porta o per la finestra”
31/12/2013
Mira que l'havia sentit de vegades aquesta expressió, però encara no sabia aquesta historieta!
ResponEliminaLa meva expeiència és que una vegada que nosaltres, (fa molts anys) volíem marxar de pagès, quan va fer l'any, com que no havia sortit cap més masover, ens van demanar que ens quedéssim un anys més, i meus pares hi van estar d'acord, amb el conseqüent disgust de la meva germana i meu, ja que nosaltres en agradava viure al mig del poble. Quines anècdotes!
BON ANY!
Veig que també has tingut una bona experiència i al revés del que explico a vosaltres us vau quedar un any més a desgrat del jovent que volíeu anar a viure al poble, molt abans per això les coses per molts masovers anaven força magres. Suposo, però, que com sempre hi havia d'haver de tot
EliminaFeia temps que no sentia aquest refrany, els meus padrins( casa la mare) eren masovers, però des que es van casar fins que es van morir, van viure a la mateixa casa, que és on anàvem a estiuejar de petits...Però recordo molt bé la dita!
ResponEliminaPetonets d'any nou, Anna.
Pel que veig , als teus padrins els devia anar molt bé, allà on vivien ja que hi van viure tota la vida i tu en guardes molts bons records. Jo he sentit explicar forces històries dels pares i avis del meu sogre als diferents llocs on havien viscut, i de la dita que s'hi relaciona.
EliminaPetonets novells