divendres, 13 de desembre de 2013

EL TRACTANT DE BESTIAR I.


L’home des del poble ha arribat, després d’una llarga caminada per un polsós camí de carro, fins a la gran masia. 

S’apropa a la casa i veient uns vailets que juguen a l’era els crida. Aquests, mig atemorits, s’amaguen de la seva presència fins que el més gran, al mateix temps el més ardit, s’hi acosta a veure que vol. L’home pregunta:
¾    El Fortià que hi és?
¾    Sí- respon el petit xicotet- però no és a la casa.
¾    Manoi, el vull veure.
¾    Ara li dic a la mare- Surt corrent cap a la casa. En aquell mateix moment surt per la gran portalada una dona carregada amb una cistella de roba bruta per anar a rentar-la a la propera riera. Al veure a l’home li diu:
¾    Què vols, Jacint? Fas cara d’assedegat.- dirigint-se a un del vailets, que tafaneja el que diuen, li demana- Porta el cantí de l’aigua pel Jacint. 

Mentre el nen marxa amb una mitja carrera a buscar el cantí el Jacint demana:
¾    Vull veure al teu home. 

La dona es gira i fent una senyal a un altre xavalet li mana:
¾    Ves a buscar el pare al camp de dalt.- El nen, amb les cames picant al cul surt com brios corser a la recerca de son pare. 

La mare espera que el Jacint faci un bon traguet d’aigua del cantí que romania guardat al fresc i aleshores, com sempre, aprofita per parlar un xic amb els nouvinguts i assabentar-se de les noves del poble. Lligada a la brega de la casa, i a fer obeir la mainada, les poques visites són una font d’informació  i distracció.
¾    Què us passa alguna cosa a casa? La Pepeta i els nois, bé. La gran ja deu estar feta una donassa, tan maca com pujava. Fa tan temps que no les veig!
¾    No, a casa tots bé. La Laura ja festeja amb el noi de cal Ramiro.
¾    Bon partit! Aquests tenen terres i cales.
¾    Sí, però estic molt amoïnat. Ara a l’època de llaurar se’m mora el matxo. Vull saber si el teu home en té un de fort i mansoi per vendre.
¾    Ui! No et preocupis, Jacint, en Fortià en té uns quants. Saps que, em vaig a rentar la roba. Ja saps amb tanta canalla.
¾    I veig que n’esperes un altre!
¾    Si, noi, aquest home meu és un bon mascle.
¾    Quants van?
¾    Mira aquest és l’onzè i quan neixi farà deu anys de casats.
¾    Caram! Si que us aprofiteu. I les noies no t’ajuden.
¾    Els cinc grans són xicots i la nena ja treballa, ja, però no arriba a ser-me de gaire ajuda.
¾    Manoi! Potser una mica petita encara per treballar. Les nenes han de jugar amb nines.
¾    Ull! Aquest del poble deveu viure molt bé. Jacint, ja veig que a casa teva hi ha forces peles. Però al camp, els masovers, hem de treballar de valent, si no l’amo aviat... Quan sigui vella ja li vagarà. 

En aquestes s’acosta des dels camps un home fort i bru que atiat per la promesa dels diners s’afanya per acudir.  

La dona al veure la seva proximitat del seu home s’acomiada del Jacint així:
¾    Mira ja arriba el Fortià, ja us entendreu. Que tinc feina i aviat s’haurà de dinar.  

El Fortià mira al Jacint i saludant-lo l’enraona amb aquest comentari:
¾    Què fent-la petar amb la Teresa? Déu meu! Després dirà que no té temps per res! Les dones sempre perden els temps xerrant. A veure que m’ha dit el Josep, que necessites un bon matxo?
¾    Caram aquest sagal! Si semblava que no escoltava.
¾    Noi, els pobres hem de saber per on van les coses, que a vegades te’n cau alguna i no saps d’on.
¾    Si vull un bon animal, mansoi i fort per treballar de valent i que no em costi gaire.
¾    Caram! Jacint no t’estàs de res. Bo, bonic i barato és molt demanar.
¾    Veuràs com se’m casa la noia, hi ha que estalviar per fer una bona boda. No saps les peles que ens costarà...
¾    Sí, però això és un problema teu, nosaltres no te’n farem cap de regal, eh! Aquí som pobres, amb un bon tros de pa i un traguet d’aigua no sens ennuvolen els ulls. I per casar-se no es necessita gaire només una bona...  

CONTINUARÀ...

Miquel Pujol Mur.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada