diumenge, 12 d’agost de 2012

JARDINS ARTIGAS. LA POBLA DE LILLET. BERGUEDÀ SOBIRÀ.

Petjades Gaudinianes.
En aquesta ocasió la Rosa Planell Grau i el Miquel Pujol Mur ens van decidir a visitar la Pobla de Lillet i un de molts dels seus atractius que van voler conèixer són els Jardins Artigas o com eren anomenats en la seva idea primigènia el Jardins de ca l’Artigas.

L’a. 1905 Gaudí anar a la Pobla de Lillet amb l’encàrrec de construir el xalet de Catllaràs, un refugi de muntanya pels enginyers de les mines de carbó que proveïen a la fàbrica de Ciments Asland, propietat d’Eusebi Güell. Aquest ric industrial va ser el principal mecenes de Gaudí. Durant la seva estança de dos dies s’hostatja a casa de l’industrial tèxtil Joan Artigas Alart, al costat mateix de la factoria a la vora del riu Llobregat. Entre la casa i el riu havia un terreny conegut amb el nom de Font de la Magnèsia i l’industrial aprofita per demanar a Gaudi li donés idees per fer-hi uns jardins. Gaudí que aleshores construïa al Barri de Gràcia el Parc Güell realitzà un projecte en menor escala i a més envia paletes que havien treballat en l’edificació del Parc barceloní.

Les similituds d’estil i d’estructura són evidents. L’aprofitament del material propi de l’entorn i la mostra de la gran religiositat del mestre també. Les figures del bou: Sant Lluc, l’àliga: Sant Joan, el lleó: Sant Marc i l’àngel (actualment desaparegut): Sant Mateu eren col•locades formant una creu.
Altres elements a destacar són la Glorieta en el lloc més alt i que fa de mirador. La Cova on originalment era la font de la Magnèsia i on Gaudí utilitza els seus habituals arcs catenaris. La Cascada, una font d’aigua feta en el típic trencadís gaudinià. El Pont dels Arcs i també el Pont de l’Arc Coix. Molt llocs per visitar i per treure detalls de la seva construcció.

En la dècada dels a. 1950, els Artigas van marxar a viure a Barcelona i el jardins queden abandonats i passen desapercebuts als investigadors gaudinians fins l’a. 1971 que és confirma l’autoria de Gaudí. Actualment són propietat municipal i estan oberts al públic. Es celebren vetllades musicals al vespre, malgrat sigui estiu és prudent portar una petita roba d’abric.

Una de de les moltes perles berguedanes aquesta feta per la mà humana i el geni d’un artista.
Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: Rosa Planell Grau.
Berga, 9 agost 2012.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada