diumenge, 28 d’abril del 2019

MATÍ DE MISTERI



(Al entrar al Casal sense voler escolto al conserge que diu:  “On amagarem el cos?”)


Aquest matí al entrar al Casal, escolto sense voler com el conserge deia a un altre home... “On amagarem el cos?. Llavors al veure que entrava van callar en sec i als pocs segons iniciaven una conversa sobre un tema trivial.

“On amagarem el cos?” aquestes paraules van quedar gravades al meu cervell. Que devien haver fet aquells dos,  deuen haver mort a algú ... Déu meu, que faig? Aviso al Mossos? Però si se’n adonen i llavors venen per mi. Aquesta gent deuen ser perillosa. Amb la cara de bona persona que fa el Jaume, sempre l’he vist incapaç de fer mal a ningú... però mai se sap.  Qui deu ser l’altre persona que estava amb ell? No la conec  de res. Potser és algú amb qui tenia algun deute pendent i per passar comptes l’ha fet ficar en un bon embolic.

Quin neguit... que faig? –pensava mentre estava asseguda al bar del centre  prenent una coca cola. El cap li bullia, estava molt angoixada. Si faig o no faig, ells ja deuen saber que els he escoltat, potser estic en perill. Crec que hauria de fer alguna cosa... però no tinc proves nomé  sospites...

 Estant amb aquestes cabòries va entrar la Raquel, l’amiga amb qui havíem quedat feia una estona. Vaig fer un sospir alleujada al veure-la. Com que ja no podia més, li vaig explicar la situació. Parlant baixet perquè ningú no ens sentis. Ella m’escoltava atenta. Li vaig dir el que m’havia passat i li vaig demanar que havia de fer... o, si fos ella al meu lloc que faria... Avisem als mossos, no diem res... és terrible.

“Calmat, calmat,  no passa res”  -em va dir ella , així que la vaig deixar parlar-    “El Jaume, ara quan he entrat m’ho ha explicat tot. Es veu que el seu cunyat, l’home que has vist, aquest matí ha trobat mort el gos i vol que l’ajudi a amagar el cos perquè els seus nens petits no els vegin  i estalviar-los-hi el gran disgust que tindrien, només els diran que el gosset ha marxat, o ha desaparegut. Ara el Jaume és a buscar-lo i se’l emportarà”

26/03/2019/

2 comentaris:

  1. He, he, la història que ens sembla més truculenta, resulta ser d'allò més innocent...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si, si... res es el que sembla. Valia més que no pases res greu en un lloc de gent gran.
      Bon començament de maig M. Roser

      Elimina