TOT SE'N VA EN ORRIS

No se ni com m’he ficat en tot això, tant tranquil que estava col·laborant de tan en tan amb ells i sense cap mal de cap, però és clar em van venir a buscar, a demanar-me ajuda , dient-me que era una emergència i no m’hi vaig poder negar.

Estava tot a punt d’anar-sen en orris per culpa d’aquell malparit  de director, que amb bones paraules i fent el gara gara a l’un i l’altre anava fent de les seves, embutxacant tot el que podia, al final ho ha deixat tot empantanegat i s’ha emportat tots el diners que ha pogut  i a deixat al Centre a punt de fer fallida.

Aquest Centre fa deu anys  que funciona amb ajuts i donacions , amb un equip que el dirigeix i l’esforç dels  voluntaris. Aquesta colla de persones amb deficiències intel·lectuals es refien de nosaltres, tenen el seu treball i la seva vida muntada aquí. Teníem plans per engrandir el centre, l’equip de treball funcionava bé, hi cada dia apareixen noves sol·licituds per entrar-hi. Nois i noies que han aconseguit fer una vida normal, tot i la seva discapacitat, que treballen amb nosaltres , uns viuen a casa seva i altres ja viuen en pisos tutelats per voluntaris, alguns tenen parella, cosa impensable uns anys enrere, i se’n surten prou bé.

Quan ahir em va trucar el senyor Joaquim, el fundador i artífex de l’empresa, ara ja jubilat i a punt de fer 90 anys, però encara gran col·laborador i director emèrit em va explicar tota l’odissea,  tot demanant-me ajuda, i gairebé plorava, l’esforç de tant anys , es veu que el director que portava tota la part administrativa i tots el comptes... havia emprés grans projectes, alguns amb subvencions , però aquests han resultat només paper mullat.

El cap de setmana passat, va acabar de buidar tots els comptes i va marxar amb la seva amant cap a un lloc desconegut, es veu que la seva dona els va alertar, perquè el mateix li va fer a ella, per algunes pistes trobades  o un ordinador es creu que poden ser a algun país de Amèrica del Sud. El cas està ja en mans de la policia.

Per poder continuar amb el Centre i els projectes ajornats és veu que es refien i aposten per gent jove i honrada. Tota la gent que hi ha acollida i treballant amb nosaltres no poden quedar abandonats. El mecenes inicial i posarà certa quantitat de diners  i l’Ajuntament també ajudarà. Jo recent acabada la carrera de Econòmiques  i de moment sense feina penso dedicar-me de ple, si que cobraré un petit sou, però el que em motiva és el repte de tirar endavant  l’Associació i poder continuar donant una sortida laboral a aquestes persones . També perquè tindre  al meu costat a la Mireia, que és un encant de noia i ja m’ha dit que em recolzarà i ajudarà en tot. També la junta directiva, tot i ser gent gran pensen  posar-hi la màxima dedicació.

Tindrem feina, però ens en sortirem, n’estic segur... quasi igual que els inicis... tot està per fer... però amb esforç i il·lusió ... tot és possible.

23-01-2019-