diumenge, 14 d’agost de 2016

QUAN NOMÉS HI HA UNA TELE


Disputa pel comandament  (diàleg)

 
Un dissabte a la tarda, fen al mandra a la saleta, el pare, la mare i la filla mirant la tele.
¾   Mare.  -Quan acabi la cuina, vull veure la peli...
¾   Filla   - Espera que s’acabi la sèrie que estic mirant.
¾   M.  –comencen a un quart de cinc. Llavors vull la tele per mi.
¾   F.  –Faltarà molt poc perquè s’acabi la sèrie. Una tarda que sòc a casa.

El pare està fent la migdiada al sofà  i ni escolta a les dones, quan es desvetlla, agafa el comandament, just un moment que la filla havia sortit i posa el documental de la segona. Així que entra , diu cridant,
¾   F. - Qui m’ha canviat de canal. Que està prop del final....
¾   M. – Ei, que ara va a començar la peli . Diu la dona traient  el nas per la porta
¾   Pare. –tot això no val res. Almenys aquest documental és interessant
¾   F. – Que jo ja marxo tot seguit, només vull veure aquest  final.  -Mentre canvia el canal.
¾   M. –Que comença la peli , estic acabant la cuina i vinc.
¾   Quines dones més pesades!  Mireu el que vulgueu que jo foto el camp.

La filla sola,  tranquil·la mira la sèrie... quan entra la mare esverada i  agafa el comandament  i canvia de canal .
¾   M. –Que m’estic perdent el començament. Llavors em costa seguir el fil.
¾   F. – Espera mama només falten cinc minuts per que acabi.
¾   M. – quina paciència s’ha de tenir, Déu meu.

A dos quarts de cinc la filla marxa, la mare queda amb el comandament , tranquil·la mirant la peli, o fent zàping,  mira la d’un altre canal que també sembla interessant . Beu les dues a la vegada, com sol fer moltes vegades.. . al cap d’una hora , mentre fan anuncis a les dues, s’aixeca a buscar una llimonada, just  en el moment que el marit arribava de nou, s’asseu al sofà i torna a posar la cadena dels documentals. Llavors entra la dona.
¾   M. –No... altre vegada el documental no. La peli es super interessant.
¾   P. –M’ha semblat que no valia res.
¾   Si, ja veuràs com t’agrada –la dona dissimuladament  posa el canal de la primera peli.

Encara fan anuncis,  però aviat els acabaran, la dona sap que el que no suporta l’home és que faci zàping i miri dues pelis alhora.
¾   M. –em sembla que haurem de comprar una tele per cada un.
¾   P. –Només faltaria això. Va mira el que vulguis, però almenys que no hi hagin trets i morts.
¾   M. –Gràcies –diu fent-li un peto.
¾   P. –però el vespre quan comenci el futbol el comandament el tinc jo.

Un discussió molt corrent els dissabtes i diumenges,  tardes i vespres, quan a la casa només hi ha un televisor.


02/03/2016/

 

2 comentaris:

  1. Em sembla que és el problema de moltes cases...Ja m'estranyava a mi un pare tan comprensiu, el vespre no ho serà pas!
    Petonets, Anna.

    ResponElimina
  2. Bé cada un ha de buscar el seu espai i compartir el comandament. Encara que avui hi ha poques cases que només tinguin tele.
    Petons M. Roser

    ResponElimina