dimarts, 30 d’agost del 2016

PERQUÈ NO ET PERDIS PEL BARRI. Patrick Modiano.


Fa dies que no escric res de llibres llegits potser per no haver trobat cap que m’inspires suficient. N’he llegit d’interessants i de bons autors però casualment tractaven d’històries paral·leles que finalment es trobaven. Sincerament per a mi que no sóc cap crític avesat només un simple lector les he trobat independentment molt bones, però llegir un capítol d’una i l’altre de l’altre m’han cansat. Suposo que la culpa és meva.    

Portat pel grat record de la primera obra llegida anteriorment de Patrick Modiano he tornat a llegir una altre de les seves novel·les.  

Patrick Modiano (Boulogne-Billancourt 1945) va ser nombrat premi Nobel de Literatura 2014. La seva obra “Carrer de les botigues fosques” va ser guardonada amb el premi Goncourt l’any 1978. “En el cafè de la joventut perduda” va guanyar el premi de la revista Lire a la millor novel·la francesa del 2007.  

El llibre “Perquè no et perdis pel barri” que ha arribat a les meves mans és un tom de 156 pàgines publicat per l’Editorial Proa,  primera edició de juny de 2015. La traducció en aquesta ocasió pertany a Mercè Ubach. 

Es barrejant en aquesta en el llibre els pensaments d’un nen, d’un jove  i d’un escriptor ja gran. A causa d’unes dades publicades en una de les seves novel·les rep la visita d’un home i d’una jove que sotraguegen els records de la seva infantesa i després també els de la seva joventut. 

M’ha agradat llegir-lo, malgrat el constant flash back dels records he seguit interessat la narració. La mà de Modiano sap portar l’argument sense que el lector perdi el fil de la narració. Simplement el títol fa referència a una nota que el nen porta a la butxaca per si es perdés. 

No vull fer comentaris sobre qualsevol obra que no hagi llegit i tampoc que hagi deixat per acabar. 

Aquest escrit no vol ser cap judici sobre el valor artístic ni d’escriptura del llibre només és una breu ressenya d’haver-lo llegit. M’agradaria si algú l’ha llegit conèixer el seu parer. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada