Encara
en les terres del Berguedà, a tocar amb les del Solsonès, visitàvem, uns quants
metres més amunt de la masia de Casòliba, l’església de Sant Quintí de Taravil
o Travil.
Travil
està format pels plans de Taravil
i el pla de Trasserra. Al sud
dels plans de Taravil hi ha els cincles
de Taravil la Costa del Mercadal,
que dominen la depressió central catalana.
Travil
està regat per la Rasa de Boixedera
i la Rasa de Trasserra que
deriven cap al Cardener per la Riera de l'Hospital i la Riera de Navel i la Rasa de la Frau que també va cap al
riu Cardener però pel Riu d'Aigua d'Ora.
L’habitual
consulta etimològica al diccionari Alcover-Moll ens dóna aquesta resposta.:
incerta. Segons Meyer-Lübke Noms lloch Urg. 5, és nom pre-romà, però no en dóna
més detalls. Es pot pensar, però, de relacionar aquest topònim amb el mot
mossaràbic tarabil que Corominas DECast (s. v. tarabilla) cita
com a significant «taladro de hierro» i que, per tant, vindria del llatí
terebĕllum, ‘barrina’. Creuria que la descripció: incerta, és la millor donat
que de les altres desconec les causes de la seva interpretació.
Tot
i això, l'església és una de les que disposa de documentació més antiga de la
comarca del Berguedà: Taravil o Travil fou un dels llocs de reconquesta i
repoblació de la Vall de Lord, iniciada pel comte Guifré el Pelós, entre els
anys 872 i 875. Aquesta repoblació permeté al bisbe d'Urgell, Galderic, refer
l'organització religiosa i parroquial de la zona.
Alguns
d'aquests llocs, foren presos posteriorment pel comte Sunifred II d’Urgell, pel
que el Bisbe Guisad II en va reclamar la seva restitució l'any 948.
L'església de Travil ja va aparèixer
mencionada a l'acta de consagració de Santa Maria de la Seu d'Urgell, en un
document de finals del segle X o inicis del segle XI.
No
queden restes de l'antiga església romànica. L’actual edifici pertany a una
reconstrucció del segle XVII o XVIII construïda seguint l'estructura romànica.
És de planta rectangular, amb la porta d'entrada amb llinda, al mur de migdia.
Sobre
seu hi trobem un campanar d'espadanya d'un sol ull.
L'església
és d'una sola nau, amb una sagristia de planta quadrada adossada a la zona de
l'altar. Una tanca de pedra delimita tot l'àmbit. El parament és de carreus de
pedra irregulars, sense treballar i disposats en fileres. Les cobertes són a
dues aigües amb teula àrab.
A
l'altar major hi ha el Retaule de Sant Quintí de Travil, del segle XVIII (porta
la data de 1779) obra de Josep Pujol iJuhí.
La
Generalitat de Catalunya impulsà les excavacions arqueològiques del lloc de Sant Quintí de Travil. En aquestes,
entre altres coses, s'hi van trobar indicis d'una necròpolis alt-medieval al
voltant del primitiu temple romànic. També es suposa que l'espai va patir
diverses reutilitzacions durant un llarg espai de temps. Es destaca la troballa
d'un sarcòfag amb una inscripció, que forma part de la paret de l'actual
cementiri.
Text
i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada