dijous, 19 de maig del 2016

VENDRE UN NÚVOL A L'ANNA


 
(Intentar vendre un núvol a la profe... )

 
Mira que m’ha costat, però avui per fi l’he trobat. Vine a veure’l. Si surts a fora ara mateix el veuràs. Mentre li deia això a l’Anna, ja l’estava empenyent cap a la terrassa del darrera. Aquesta em seguia escèptica .
Veus, es aquell d’allà, -li deia mentre senyalava cap amunt-aquell núvol petitó   blanc i gris, que està al costat d’aquells més grossos, és esponjós i suau, talment sembla de cotó-fluix.  Diu molt per tu; és  el núvol més apropiat pel teu tarannà . Fa dies que el buscava, el buscava expressament per tu. No vegis com hi lluiria al teu jardí, movent-se pel damunt de la  casa, rodolant amunt i avall. De tan en tant deixant anar alguna ruixada,  t’estalviaria de regar la gespa i les flors, sempre tindrien el color fresc i brillant.

És tan bufó, tots el veïns et tindrien enveja, no tothom en pot tenir un d’aquests núvols. A l’estiu, quan la calor fos xafogosa et faria ombra a la terrassa i no et faria falta cap altre para-sol  .
Tot plegat, només et costaria 1000 €. Regalat, si coptes les grans utilitats que té i com fardaries amb ell.

Que me’n dius? Signem el contracte.

07/05/2016/

 

2 comentaris:

  1. Seria molt bonic tenir un núvol trapella al jardí...Però regalat!
    Petonets,Anna.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si que seria bonic, tenir un núvol, millor regalat, és clar, encara que molts pagarien un bon preu si es pogués comprar.
      Una abraçada M. Roser.

      Elimina