dimarts, 3 de maig del 2016

UN ESCAMBELL PETIT



L’Anna, la nostra profe, va anar cap a les estanteries i d’un prestatge en va treure un escambell petit, una mica més petit dels escambells que estava acostumada a veure, molt bufó, com si fos d’un nen petit. Bé, avui dia és més conegut com a tamboret, però per la gent de la nostra època sempre serà un escambell.
 
El va mostrar als alumnes que hi havia  al voltant d’una llarga taula amb parsimònia. La forma  del tamboret és rectangular  i amb quatre potes,  la fusta sembla  de pi. Les vires de l’artilugi llueixen amb vetes de tonalitats diferents sota una capa d’esmalt brillant que protegeix la fusta i el moble. Els angles rectes, les potes , els travessers, el rectangle de sobre,  mostren uns  contorns harmoniosos, que “la profe”  ensenya amb orgull, mentre el sosté enlaire amb les seves mans fines i suaus . Un somriure maliciós es dibuixa a la seva cara  que intenta dissimular...

Ara, amb un acte, gairebé solemne, el posa suaument damunt de la taula i ens etziba a  tots els del voltant... Bé, doncs ara... a escriure sobre l’escambell. 


30/04/2016/
 

2 comentaris:

  1. I l'Anna que és una bona alumna ho ha fet molt bé...
    Saps que fa molt de temps que no he sentit la paraula escambell? Segur que molta gent no sap ni el què és!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo també això d'escambell em va sobtar, tot hi per aquí a vegades encara es diu, però no es massa corrent. Abans tan populars que eren els escambells.
      Una abraçada M. Roser

      Elimina