Continuo insistint en la meva mala poesia, però què en algun moment m’entreté i diverteix. Desitjo no la rebutgeu.
Gaudir del blau del mar
notant el cos la sorra.
Sentir del sol la força
tenyint la pell de llum.
El cos és feble
la vida és curta
la llei del poderós
ressona cruenta.
La incessant dansa
de números i xifres
marceixen del poble
les noves il·lusions.
Tal vegada serà
el desitjat dia
quan els diners,
deixaran arribar
la pau esperada.
Miquel
Pujol Mur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada