UNA DONA MERAVELLOSA. Joan Jordi Miralles

He llegit el llibre Una dona meravellosa escrita per Joan Jordi Miralles i publicada per l’editorial La Breu Edicions dins la col·lecció Cicuta. D’aquesta novel·la s’ha editat ja la segona edició la primera de març 2014 i la segona de maig del mateix any. Aquesta obra és de la mida que particularment m’agrada 317 pàgines i no massa gran. 

Joan Jordi Miralles i Broto (Osca, 1977) és un escriptor català. Va rebre per la seva novel·la L’Altíssim el Premi Andròmina de narrativa el 2004 per aportar "un aire nou", destacant-ne la força insòlita i molt fresca, però, alhora, molt violenta en el seu lèxic. 

Un altra obra seva L’úter de la balena li va ser atorgat el Premi Vila de Lloseta. A més la també es de la seva producció la devastadora obra de teatre Això és Àustria ( Premi de Teatre Mediterrani Pare Colom. 

També ha escrit i dirigit el migmetratge Die Müllhalde, així com les minisèries de nou format audiovisual Aborígens (2007), Oltre i limiti (2008) i Zoom (2010).  

La contraportada ens descriu així l’argument: La Neus és una dona que, malgrat tenir-ho tot, desitja canviar radicalment la vida grisa que li ha tocat viure. Però aconseguir- no serà gens fàcil. 

Una dona meravellosa és una novel·la valenta que ens capbussa en l’exploració radical de les veritats, atrapant-nos en un món addictiu i asfixiant; Una història que es bifurca d’una manera visceral i pertorbadora supurant coratge i tensió, voracitat i covardia. Un cant a la vida viscuda sense límits ni miraments. 

M’ha sorprès en el primer moment la força de les paraules empleades sense embuts ni subterfugis, sense amagar res. El context diria que és força real en aquest món en que estem vivim. 

Més que classificar a la Neus com una dona diria que més que res és un ser humà. Capaç de tot allò més bo i al mateix temps víctima de les seves dubtes i quimeres. 

Recordo l’època del accidents com el que sofreixen amb el cotxe. Va succeir en diverses ocasions i crec que finalment van agafar a algú. No sé si culpable o no. 

Molt real, val la pena llegir-lo sense espantar-se per la veritat dels fets argumentals. 

Quasi diria qui no ha tingut dubtes o temptacions que llenci la primera pedra. 

Aquest escrit no vol ser cap judici sobre el valor artístic ni d’escriptura del llibre només és una breu ressenya d’haver-lo llegit. M’agradaria si algú l’ha llegit conèixer el seu parer. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.