divendres, 15 de maig de 2015

SANT MIQUEL DE TERRADELLES. SANTA MARIA DE MERLÈS. BERGUEDÀ

TERRA BERGUEDANA. 

Era un dia molt especial. Havíem marxat molt d’hora de casa per acompanyar en el dol per la mort de la seva mare al bon amic Antonio. En tornar a les nostres terres del Berguedà vam fer una parada, i decidirem veure novament una església, de la qual havíem trobat un camí de terra força malmès prop d’Avinyó. Visitàrem l’església de Sant Miquel de Terradelles.

 

Ens imaginàvem per la seva situació que trobaríem les dades dins la comarca del Bages i la nostre sorpresa es que dins de les variants limítrofes entre comarques pertany al Berguedà, al terme municipal de Santa Maria de Merlès. Terradelles és un poble (7 h.2009). L’església és veïna del mas Terradelles, es dreça. enmig de boscos i conreus, en un apèndix sorgit de la banda meridional del terme, que s’endinsa en el territori bagenc entre les terres de Gaià, Sant Feliu Sasserra i Avinyó. 

En la consulta etimològica el diccionari Alcover-Moll ens dóna aquesta definició.: derivat dim. de terrada. (terra)
 

Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Gaià, al comtat de Manresa i al bisbat de Vic. En els seus inicis era una sufragània, a passà a parròquia per esdevenir novament sufragània fins que finalment el segle XIX recuperà la categoria de parròquia.
 
 
El castell de Gaià apareix documentat a partir de l’any 936, quan els marmessors del difunt Galí lliuraren a Dacó un alou que es trobava situat al comtat de Manresa al castell de Gaià, a Matamala. 

El lloc de Terradelles es documenta l’any 1011. L’església no surt documentalment fins a l’any 1063, bé que en una llista de parròquies del bisbat de Vic, entre els anys 1025 i 1050, hi ha una església de Sant Miquel, que és sufragània de la parròquia de Gaià, la qual pot correspondre a la de Sant Miquel de Terradelles. Entre els anys 1152 i el 1331 que la visità el bisbe Galceran Sacosta, li foren concedides funcions parroquials i absorbí l’antiga parròquia de Sant Amanç de Pedròs. 

Després de l’any 1438, que encara consta com a parròquia, perdé aquesta categoria ja que en la visita que l’any 1686 féu el bisbe de Vic, Pasqual, a la zona és considerada sufragània de Santa Maria de Gaià. 

Al segle XVII és produí un augment de població i és va renovar l’edifici al gust de l’època. Fou oberta una porta al mur de ponent , amb una llinda en la que es pot llegir la data (1672) i un marc de pedra vermella. Sobre aquesta façana s’aixecà el campanar d’espadanya amb teulada i fou enguixat l’interior.

 
L’any 1838 fou tapiat l’absis, el qual resta com a sagristia.  

L’any 1854 va construir-se una nova església i l’església romànica anà perdent el culte fins que fou utilitzada com a pallissa de la masia veïna. 

L’any 1970 es dugué a terme una primera campanya de neteja, el 1979 fou refeta la teulada i l’any 1982 la Diputació ha portat a terme una campanya d’obres. Aquest mateix any el 18 de juliol fou beneïda novament , consagrat l’altar i el temple retornat al culte. 

Església romànica d’una sola nau, coberta amb volta de canó lleugerament apuntada i amb un absis semicircular al costat de llevant. 

L’absis és cobert a quart d’esfera i les seves dimensions són considerables car gairebé presenta la mateixa amplada que la nau. Al centre té una finestra de doble esqueixada rematada amb un bloc monolític, rebaixat en forma d’arc de mig punt. Aquesta finestra és degradada amb relleus, situats al fons, el darrer dels quals mostra un arquet ornat amb un soguejat. 

Prop de capçalera, a cada costat, hi ha un arc rebaixat al mur; l’un i l’altre sorgeixen a l’exterior a manera de creuer. 

La finestra del mur frontal, que també es desclou amb doble esqueixada, es rematada amb dos arcs de mig punt, l’interior dels quals és monolític, mentre l’exterior és adovellat. 

El campanar, que ha estat reformat, s’alça al mur de ponent. 

 
L’altar actual és format amb pedres d’ús agrícola (el peu una pedra de batre i l’ara és una pedra de molí). 

Quan cerques dades t’adones que hi ha tot un seguit de detalls que no has vist.  

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada