dijous, 27 de desembre del 2012

VAL MÉS MATAR UN HOME QUE PERDRE UN BON COSTUM.

EL CAS DE LA SENYORA DOLORS

Aquest escrit no vol donar cap judici sobre el valor artístic ni literari del llibre només és una breu ressenya d’haver-lo llegit. M’agradaria si algú també l’ha llegit conèixer el seu parer.
 
L’obra és escrita en català per l’autor Miquel Giménez Gómez (Barcelona, 1959) i publicada per A Contra Vent Editors, SL. el mes de març de 2012. 

El currículum de l’autor és impressionant en qualsevol dels mitjans de comunicació: Guionista de ràdio i televisió, periodista i escriptor, tant en llengua catalana com en castellà i també es serveix de l’anglès, el francès i l’italià. I en qualsevol d’ells ha exercit múltiples treballs i ha treballat amb els noms més destacats dels tres mitjans.  

A més prenc nota de que va ser Secretari General de la Unió de Consumidors de Catalunya, així com membre del Comitè Federal de la Unió de Consumidors d’Espanya. Es membre honorífic de l’Escola Superior de Protocol i Relacions Institucionals de la UPF. Esta en possessió de la Palme de Vermeil Avec Couronne atorgada per l’Encouragement Publique Francès i el títol de Cavaller de l’Estament de Cavallers Nobles del Principat de Catalunya.  

Val més matar un home que... és l’iniciï d’un ambiciós projecte i la primera entrega d’una col·lecció d’intriga i misteri protagonitzada per una cuinera de poble jubilada, la senyora Dolors.  

La senyora Dolors nascuda en Àvia ha estat cuinera en diferents cases però majoritàriament el seus senyors són alts càrrecs vinculats a la policia francesa, a la anglesa, als serveis secrets del Vaticà i la CIA. Uns bons mestres per una persona curiosa i amb una intel·ligència oberta a captar el mínims detalls. 

Tot comença amb la mort de una jove en l’autobús que fa la línia Berga- Barcelona. La trama és ben muntada i el seu desenvolupament en el Berguedà és original. Misses negres, cases pairals amb misteri i finalment gent importants i gent política involucrats  que volen encobrir els seus desitjos més amagats. 

L’he llegida a gust com una espècie de Miss Marple d’Agatha Christie a terres catalanes. L’autor ha tingut uns bons mestres de cerimònies en Àvia i Berga que han sabut portar-lo dins les costums i els indrets berguedans com reconeix en l’apartat d’agraïments al finalitzar el llibre.  

Bons són els llibres i les notícies que donin a conèixer una mica més aquesta part de Catalunya. 

Miquel Pujol Mur.
Berga, 23/12/2012.

2 comentaris:

  1. Fa alguns mesos vaig llegir aquest llibre i el vaig trobar força interessant, potser perquè tota aquesta trama d'intriga i misteri passa al berguedà, a llocs que ens són molt propers, i també pel tarannà de la senyora Dolors, una detectiu molt de casa.

    ResponElimina
  2. Sí, és agradable trobar-se amb coses properes al nostre Berguedà.

    ResponElimina