dimarts, 18 de desembre del 2012

L’ARBRE DE NADAL.


L’arbre de Nadal resplendeix enmig del jardí d’un palauet situat a la part alta de la gran ciutat. L’han portat aquest mateix matí amb un camió de transport especial des de un lloc llunya on els avets creixent fins a tocar el cel i ser prop del Senyor. Un camió de gran tonatge escoltat per un cotxe de policia davant i un altre rere per evitar problemes de circulació.

En arribar a la ciutat una colla de jardiners i una grua també especial l’han plantat en el centre dels parterres del jardí. A continuació entre els jardiners, els electricistes i els decoradors han desenvolupat la tasca d’ornamentació i col·locació de llums, de figures i d’estels per aconseguir el contrast meravellós de la bellesa natural de l’arbre i la il·luminació idònia de les festes nadalenques. Dalt de la copa de l’arbre una estrella de llarga cua brilla intermitent canviant de color en cada moment. 

La policia armada vigila els voltants del palauet i coopera amb la correcta recepció dels convidats. El desplegament policial es nombrós perquè ala mateix temps controlen les persones que és situen en la plaça. 

Els finestrals llueixen plens de llum i de cortinatges brillants. La música s’escapa dels salons i travessant els vidres estén la seva melodia fins la plaça propera. Els senyors d’etiqueta dansen amb belles i enjoiades senyores; generalment pròpies, algunes d’amistançades; de llargues cabelleres, vestits d’oberts escots i vertiginoses espatlles nues fins aquell punt que hi ha dubte si es l’espatlla o ...   

Els criats de lliurea serveixen xampany francès d’alta gama en copes de cristall de Bohèmia als assistents a la festa. 

Els menjars, les delícies del més afamats cuiners, volten sostingudes pels cambrers de l’empresa d’hostaleria més reputada, perquè els invitats puguin assaborir els més extravagants i exòtiques productes del món. 

La gent guaita i els policies vigilen apuntant amb les armes al més lleu moviment dels ocupants de la plaça. Els ciutadans observen meravellats l’esplendor i la fastuositat de la festa dels senyors del poder i dels diners. Tot ha començat amb l’arribada dels poderosos amb enormes limusines, els seus vestits luxosos i la música que arriba les seves oïdes del poble.  

Entremig de tothom el Josep camina desesperat ja què la Maria comença a sentir els dolors que anuncien l’imminent part. Són a la plaça entremig d’una multitud de persones desarrapades, però amb la solitud i la desesperança del pobre. Sense casa, sense cap racó per malviure. Aquesta mateixa setmana han estat desnonats per ordre del jutge a instàncies del banc. Just unes mantes i la poca roba d’abric, el demés del seu aixovar ha quedat abandonat dins la perduda casa. Sense diners, sense treball i sense res com molts altres, perdut tot dins les butxaques famolenques dels festius senyors del palauet.  

La Maria ha tingut en un portal el fill; el Jesús, pobre infantó; però no hi ha ni bou ni mula. La Suprema Eminència ha dit que no hi eren. Ni llar de foc ni un mal fanal sols l’estrella de llums rutilants de dalt de l’arbre, la claror i la música dels finestrals que traspua del palauet animen l’ambient. 

Una mare alleta al seu fill mentre un altre s’ajeu a la falda rosegant un tros de pa trobat en un contenidor.
¾    Mira fill l’Estrella de Betlem.- el nen mossega amb ràbia el tros de pa endurit mentre recorda que segons han dit el nde dalt els Reis d’Orient tampoc han existit. 

Vana esperança d’un evanescent futur sense futur. 

Fa molts anys un escriptor alemany: Bertolt Brecht escrivia:
Els rics sempre seran rics i els pobres continuaran essent pobres. 

BON NADAL A LES PERSONES DE BON COR.

Miquel Pujol Mur.
Berga, 11/12/2012.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada