divendres, 2 de novembre del 2018

LA TOMBA DE LA TERESA



Al cementiri més petit del país i segurament d’Europa només hi ha una sola tomba, la de la Teresa. Ubicat a uns centenars de metres del poble de Bausen, a la Val d’Aran, en mig del bosc, no hi ha carretera, només un corriol, però es molt conegut tan per excursionistes com senderes.  La seva història:  una bonica història d’amor. Sembla talment una llegenda, però és totalment verídica.

Estem als inicis del segle XX, en aquest petit poblet, la Teresa, una noieta adolescent s’enamora perdudament del Xisco , el seu cosí que la correspon. La parelleta vol fer les coses ben fetes i decideixen casar-se per l’església. El capellà del poble els diu que al ser cosins necessiten una dispensa canònica, però val molts diners, són molt pobres i com ells no tenen diners , el prelat es nega a casar-los i per això decideixen viure plegats. El capellà es va enutjar molt, per ell són pecadors,  però la gent del poble els accepta plenament com a qualsevol altre matrimoni del poble.

Van viure uns anys molt feliços. Van tenir dos fills que eren la seva joia. Als pocs anys la Teresa va agafar una pneumònia i va morir, només tenia 33 anys. Era l’any 1916. Llavors el capellà també es va negar a enterrar la noia al cementiri, perquè va morir en pecat. S’ha de tenir en compte el context d’aquella època, pel que fa a creences religioses.

Aquella nit tots els veïns del poble és van unir per donar a la Teresa, que era molt estimada, una estança digna en la  seva última morada. A uns centenars de metres del poble en una clariana del bosc van fer una petit cementiri, no massa allunyat, però prou per passar desapercebut i evitar-se  complicacions . El van rodejar  amb  una muralla de pedra, a dins van excavar una tomba, mentre altres fèiem la  làpida per tancar-la. Van tancar la muralla amb  una porta enreixada, al voltant d’un  arbre  que donava ombra a la làpida que encara avui es pot llegir. Allà descansa plàcidament la Teresa en el seu petit cementiri en la quietud del bosc i rodejat d'altes muntanyes..

 El Xisco i els nens durant la guerra civil van passar a viure a França, ja que la frontera no era massa lluny i ja no van tornar. Si però si que néts i besnéts venen de tant en tant al poble, on hi tenen casa  i van a visita la tomba de l’àvia Teresa.

02/10/2018/


2 comentaris:

  1. Sabia aquesta història tan preciosa, però la tomba no l'he vista...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo la vaig escoltar ahir aquesta història i em va semblar entranyable i molt adient pel dia que erem, a aquest cementiri tampoc hi he estat mai, però si un dia podem hi anirem.
      Bona i fresqueta tardor M. Roser.

      Elimina