Em
va sorprendre saber que aquest relat l’havien dramatitzat en la cadena de
radio-difusió andorrana en un programa titulat: “Contes per adults”.
La dona obre la porta de la
cafeteria i observa el seu interior. El local és un dels establiments de nova
creació i de molta anomenada dins de l’elit ciutadana. Els vidres fumats de la
seva façana fan que des de l’exterior es vegin les ombres de la clientela, però
sense distingir la seva personalitat. Hi acudeix la flor i nata del comerç, de
la indústria i també els esportistes més ben pagats de qualsevol practica.
També hi entren persones de bona aparença que miren de navegar entre els
famosos.
Una barra llarga ocupa tot un
costat. Una mitja llum il·lumina discretament la gran sala. Les tauletes són
disposades estratègicament en els llocs adequats. Unes queden en una zona
fosca, com si fossin reservats i altres són ben visibles a la mirada dels
nouvinguts.
De sota se sent una música que
indica que a la part inferior hi ha una altra sala preparada per ballar, música
i espectacle. Uns fornits vigilants permeten entrar o refusen la clientela de
la porta de la discoteca. Tot és molt discret.
La Marta, així es diu, cerca amb la
mirada la seva amiga Lluïsa. Troba que el lloc és una mica ostentós per una
trobada d’amigues. Anaven juntes a col·legi, però fa molts anys que no es veien.
Fa uns dies van trobar-se per casualitat en una botiga i van quedar per reunir-se
i fer una mica de tafaneria de la vida i de les antigues companyes.
Porta un vestit jaqueta de color
marró i per sota els pantalons es veuen unes sabates del mateix to. Porta un bonic
mocador al coll. Va ben pentinada i és fàcil adonar-se que té un càrrec
important en una de les moltes oficines del centre de la ciutat. Nota un senyal
des d’un dels reservats i reconeix la seva amiga.
La Lluïsa vesteix més extremadament.
Un vestit de color vermell força escotat que insinua unes ben arrodonides
sines. La faldilla té una curta obertura a un costat que deixa intuir la seva
ben formada cuixa enfundada en una mitja fumada. En els seus peus llueix unes sabates de taló prim.
La Marta va poc maquillada i la seva
cabellera té un color castany natural. La Lluïsa va tenyida de ros i el seu
rostre va força arreglat i pintat. Però amb certa gràcia, amb certa finesa, sense
arribar a ser excessiu.
¾
Hola!
- saluda la Marta donant un petó a la seva amiga
¾
Hola!
- respon igualment la Lluïsa.
¾
Caram,
Lluïsa! Aquest establiment és molt modern. No hi havia entrat mai.
¾
Sí.
És nou i discret. Ve gent molt “guai”. A propòsit no em diguis Lluïsa, aquí em
coneixem com a Samantha. Això de Lluïsa és molt ordinari.
¾
D’acord.
Escolta, fa molt temps que no he vist el teu marit. Li deu agradar moltíssim aquest
canvi tan sofisticat teu.
¾
Tu
vius a la lluna! No saps que el Pere i jo ens van separar fa cinc anys.
¾
Doncs
no, perdona. Veuràs es que visc tan atrafegada
amb la feina i els nens. I el meu home, que de vegades sembla ben bé una
altra criatura.
¾
No
li fessis tant cas al teu home. Als nens encara, que són petits. Escolta – queda
pensativa un instant- quan anys tenen. Us vau casar molt joves.
¾
El
gran, setze i el petit, catorze. Mira quina foto tinc- remou dins la bossa de
bandolera i treu una fotografia on es veuen el matrimoni i els nens.
Continuarà ...
Miquel
Pujol Mur
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada