LA NIT DE LES BRUIXES

Als poblets dels voltants del Pedraforca és preparen per celebrar la revetlla de Sant Joan, preparen les fogueres, la coca, els petards i la música, per gaudir  de la gran festa , la berbena del inici de l’estiu.

És també la nit de les bruixes, des de primera hora de la tarda, van arribant i  es van reunint en els boscos de la muntanya, bruixes vingudes de diferents indrets del Pirineu i fins de llocs més llunyans atretes per la màgia de la muntanya, i pel ressò de la jornada esclatant d’aquest  dia tan extraordinari del solstici d’estiu,   per les espectaculars danses, encanteris i les orgies.

Són tantes que gairebé col·lapsen els boscos i les contrades. S’ha anat fent fosc. La lluna les observa arrecerada rere un gros núvol, ella si que pot veure les seves conxorxes i sutileses.Com es barregen amb les humans en les  danses rodejant les fogueres, aquests però, no les poden pas veure, les poden pressentir a traves de les llegendes   i històries que els explicaven els seus avantpassats, però no les han vistes mai.

A les dotze en punt fan fen una immensa rotllana que envolta tota la muntanya del Pedraforca,  en aquell moment  inicien el ritual màgic que no clourà fins quan claregi a la matinada. Després esperitades baixen cap a als pobles per barrejar-se amb les festes dels humans, on els transmeteren els encanteris  que creguin convenients.

La gent gaudeix de la Festa, segueix el ritual del foc, de la dansa, sense tenir consciència de les bruixes que comparteixen amb ells la vetllada, només la Naia, una nena de sis anys,  s’ha adonat de la presencia d’aquelles fetilleres  barrejades amb ells, queda bocabadada  allà al costat d ela seva mare,

¾    Mama, mama, mira hi ha bruixes de veritat que volen i ballen, mentre  entren i surten de la foguera.

¾    Són espurnes de foc  Naia, va anem a jugar amb el Biel i la Tina.

Agafa la nena de la mà i l’allunya del lloc, tot el que temia aquests anys enrere s’ha complert, la Naia serà una bruixa. Quan serà més grandeta li hauré de dir la veritat, haurà de saber que la seva mare era una bruixa, una bruixa immortal, que va deixar de ser-ho per amor, quan va conèixer i es va enamorar del seu pare. Aquella nit , set anys enrere, en el solstici d’estiu, com avui, la Gran Bruixa Mestre de la contrada va fer el conjur perquè deixes de ser-ho i em convertís en una dona normal, per la intensa força de l’amor. Això si, moriré com tots els humans. En canvi tu Naia, així que t’hagin iniciat i acceptat ja  seràs immortal.

És va girar cap a la nena que s’havia desfet de la seva mà i no la va veure enlloc, es va neguitejar, tot seguit alçant els ulls la va veure creuant el foc pel mig de les flames amb dues excompanyes que amb grans crits i riallades havien començat la seva iniciació.

La nit continua moguda, la música  i el cava animen la segona part de la festa quan de les fogueres en queden només les brases, els petards  retrunyen fort , la nit avança, el  jovent , alguns jeuen sobre l’herba fresca,  altres esperen  la primera claror per banyar-se a la riera per refrescar-se i purificar-se. La Naia torna amb la seva mare contenta, amb l’experiència viscuda, encara  no es conscient del que significa . la dona sap que no podrà esperar gaire temps per dir-li tota la veritat.

23/06/2018/