diumenge, 15 d’abril de 2018

CONVIDATS INOPORTUNS


Acabo de penjar el telèfon i estic en estat de xoc. Només em faltava això. La meva germana , el meu gendre i els tres nebots que venen de Granada, estan a punt d’arribar al poble i venen a dinar a casa. Si havien de venir el dimarts, però es veu que han avançat el viatge i arriben avui, que és diumenge  i a més són les festes del poble i està tot tancat  i jo tinc la nevera buida.

Tampoc tinc res al rebost com sempre solo tenir. Ahir a la nit vaig arribar de vacances i estic a zero de tot. Només tinc un entrepà per dinar jo, ah!  i sal oli i vinagre, amb això que en  faig? Em  queda solament una hora, és la una i diuen que a les dues seran aquí.
Si no fossin les festes  aniríem a un restaurant, però avui està tot ple,  ja que a més fan els campionats mundials de voleibol i és veu que no cap ni una agulla enlloc.

Asseguda amb les mans al cap, intento pensar alguna cosa urgentment. No se m’acut res i els tres nebots que sempre tenen un budell buit, que els hi faré per menjar. Els podia haver dit la veritat, però he quedat tan estorada pel telèfon que només s’ha m’ha acudit dir molt bé. Qui se’ls acut arribar dos dies abans i avisar a l’últim moment.

Dins la meva ofuscació de cop com un llampec una cosa m’ha passat   pel cap. Els veïns de sota acaben de marxar aquest matí a Tanzània i m’han deixat la clau per si hi havia alguna emergència. Ja està , aniré a treure el cap a la casa per si hi trobo quelcom alimentari, després ja ho restituiré.

Entro a la casa i directa cap a la  cuina, la nevera desendollada, neta i buida. Capgiro armaris i estanteries i en una trobo un paquet d’arròs i uns quants pots de tomàquet fregit, en una altre de sota, unes llaunes de sardines i un pot de macedònia. Bé, almenys es alguna cosa, si tingués ous faria arròs a la cubana, però on puc trobar ous.

Mentre tancava la porta i portava els escassos queviures a casa vaig pensar amb les gallines del veí de la cantonada, te un patí al darrera que si pot entrar des del meu jardí, saltant un  petit mur, just fa poc que  he vist que sortien ben mudats, devien anar de festa. Amb una cadira he travessat el mur i ja em tens cap dins amb les gallines. Quina sort... vuit ous, al sortir al costat del cireres he trobat mig paquet de pa bimbo, que el deuen haver llençat, es una mica florit , però me’l emporto.


Ràpidament amb les quatre coses que tinc començo a preparar el menú. De primer arròs a la cubana, deixo els ous ferrat pel final i faig el segon, uns canapès de sardines amb maionesa i uns altres de trossets de pa amb pernil (el meu entrepà ) Preparo la macedònia i ja ho porto tot a taula. Si no els agrada s’hauran d’espavilar.

Just en aquell moment sento el timbre de la porta. Així que obro el veig tots contents i feliços al veure’m. Van carregats de safates amb canapès, pollastres a l’ast, pastissos i altres coses,
¾    Com hem pensat que havent tornat a la nit de viatge no tindries masses cosa. Portem el dinar fet.

11/04/2018/


2 comentaris:

  1. Una història ben divertida, no es pot donar res per fet abans d'hora!!!
    Petonets, Anna.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si noia, tot pot acabar de la manera més inesperada.
      Una abraçada M. Roser

      Elimina