dimarts, 27 de juny del 2017

I SI APROFITÉSSIM L’ABSÈNCIA DEL MINISTRE

Havia estat preparat amb el major sigil·li. Ningú volia que l’honorabilitat del ministre sortís tacada del gran esdeveniment.

Potser aquestes paraules, esdeveniment, en aquesta ocasió fossin mal utilitzades. No era en aquesta cas cap reunió per aconseguir fons per cap campanya electoral ni en pro de cap damnificat per les desgràcies que assolen països del tercer món.  

Simplement és que aprofitant-se de l’absència del mandatari els secretaris, els majordoms i tota l’elit que rodeja al gran senyor, inclòs el servei, volia celebrar una bacanal en el més pur estil romà. Alcohol, drogues i sexe en quantitat i sense mirar amb qui. 

Per animar la festa havien llogat un grup de strippers i algú, sense assenyalar a ningú, havia contactat també amb un grup d’intercanvi sexual per trencar l’ambient.   

Molta varietat de begudes, gran quantitat de menjar, una música ben estrident imperaven en els salons. I també, per què no, una bona provisió de pols blanca de qualitat. 

Fins i tot la governanta, una solterona d’uns cinquanta anys ben portats, observava las mil i una contorsions, quasi  impensables en un cos humà, per obtenir plaer sexual, portades a efecte pels grups contractats. 

Aquella dona tan estirada i seria, que mai tenia un somriure en els seus llavis, en aquesta ocasió, cabells al vent i sense cotilla que oprimís les seves carns, havia trobat en el seu opositor laboral de sempre, l’obès i panxa contenta del majordom (qui sempre pessigava les natges de les minyones al passar) el company adient per què junts i ben apretadets poder practicar sexe rere uns cortinatges de pesada tela. Portaven a terme tot allò après durant la vida, portats pel desig humà i sexual. 

Els sospirs, lleugers crits i paraules entretallades ressonaven a les sales i les habitacions de la residència oficial. N’hi havia d’agosarats que despullats de qualsevol pudor  i també de qualsevol roba corrien esverats a la recerca del company/a ocasional de torn. 

En aquestes un grup de cotxes oficials seguit per altres cotxes de diferents agències de premsa entraven a tota velocitat al parc que rodeja la mansió.  

La primera dama ha sofert una lipotímia en el sopar de la reunió de caps de  govern. El senyor ministre esparverat al veure la seva muller estesa a terra, ha delegat el seu discurs a l’ambaixador. Aleshores ha corregut amb el seu seguici al lloc on podia aconseguir la màxima intimitat i discreció: la seva pròpia residencia.  

Sense esperar que ningú obrís la porta el mandatari ha entrat mantenint en els braços  ben agombolada a la seva dona. La sorpresa ha estat majúscula el seva sacrosanta llar s’ha convertit en un prostíbul qualsevol. Música, beguda, copes per terra, i cossos nus practicant l’esport més antic del mon, la fornicació. 

Un somriure ha distés els llavis de la primera dama. El cap de govern s’ha girat cap a la porta amb la cara blanca. Mentre el grup de fotògrafs aprofitaven per fer múltiples fotos del ministre, de la porta i també del caos que imperava a les sales. Alertats pel soroll i les llums una corrua de persones mig despullades corria a amagar-se en els jardins.  

Els diaris a l’endemà publicaven en primera plana amb grosses lletres i gran quantitat de fotos el succés. Encapçalava el reportatge les paraules: “Si el nostre cap de govern no sap mantenir el ordre i saber el que passa a casa seva com pot governar un gran país com el nostre”. 

El primer ministre va haver de dimitir. Van haver moltes vacants en el servei de la gran mansió. Molts secretaris i consellers van haver de canviar de destí per un d’oblidat a terres llunyanes.  

Els únics que van sortir beneficiats van ser el majordom i la governanta. Primer, es van trobar l’un a l’altre, formant una sòlida parella.  Després van muntar un bon negoci, amb diners facilitats per la primera dama. Van crear un grup d’intercanvi de gran categoria, en una gran mansió a les afores de la capital. 

El secret era que la ex-primera dama, l’esposa del ministre, s’excitava el mirar a les parelles en la més plaent i mai prou ensenyada pràctica humana.    

Miquel Pujol Mur.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada