Potser aquestes paraules,
esdeveniment, en aquesta ocasió fossin mal utilitzades. No era en aquesta cas
cap reunió per aconseguir fons per cap campanya electoral ni en pro de cap
damnificat per les desgràcies que assolen països del tercer món.
Simplement és que aprofitant-se de
l’absència del mandatari els secretaris, els majordoms i tota l’elit que rodeja
al gran senyor, inclòs el servei, volia celebrar una bacanal en el més pur
estil romà. Alcohol, drogues i sexe en quantitat i sense mirar amb qui.
Per animar la festa havien llogat un
grup de strippers i algú, sense assenyalar a ningú, havia contactat també amb
un grup d’intercanvi sexual per trencar l’ambient.
Molta varietat de begudes, gran
quantitat de menjar, una música ben estrident imperaven en els salons. I també,
per què no, una bona provisió de pols blanca de qualitat.
Fins i tot la governanta, una
solterona d’uns cinquanta anys ben portats, observava las mil i una contorsions,
quasi impensables en un cos humà, per
obtenir plaer sexual, portades a efecte pels grups contractats.
Aquella dona tan estirada i seria,
que mai tenia un somriure en els seus llavis, en aquesta ocasió, cabells al
vent i sense cotilla que oprimís les seves carns, havia trobat en el seu
opositor laboral de sempre, l’obès i panxa contenta del majordom (qui sempre
pessigava les natges de les minyones al passar) el company adient per què junts
i ben apretadets poder practicar sexe rere uns cortinatges de pesada tela.
Portaven a terme tot allò après durant la vida, portats pel desig humà i
sexual.
Els sospirs, lleugers crits i
paraules entretallades ressonaven a les sales i les habitacions de la
residència oficial. N’hi havia d’agosarats que despullats de qualsevol
pudor i també de qualsevol roba corrien
esverats a la recerca del company/a ocasional de torn.
En aquestes un grup de cotxes
oficials seguit per altres cotxes de diferents agències de premsa entraven a
tota velocitat al parc que rodeja la mansió.
La primera dama ha sofert una
lipotímia en el sopar de la reunió de caps de
govern. El senyor ministre esparverat al veure la seva muller estesa a
terra, ha delegat el seu discurs a l’ambaixador. Aleshores ha corregut amb el
seu seguici al lloc on podia aconseguir la màxima intimitat i discreció: la
seva pròpia residencia.
Sense esperar que ningú obrís la
porta el mandatari ha entrat mantenint en els braços ben agombolada a la seva dona. La sorpresa ha
estat majúscula el seva sacrosanta llar s’ha convertit en un prostíbul
qualsevol. Música, beguda, copes per terra, i cossos nus practicant l’esport
més antic del mon, la fornicació.
Un somriure ha distés els llavis de
la primera dama. El cap de govern s’ha girat cap a la porta amb la cara blanca.
Mentre el grup de fotògrafs aprofitaven per fer múltiples fotos del ministre,
de la porta i també del caos que imperava a les sales. Alertats pel soroll i
les llums una corrua de persones mig despullades corria a amagar-se en els
jardins.
Els diaris a l’endemà publicaven en
primera plana amb grosses lletres i gran quantitat de fotos el succés.
Encapçalava el reportatge les paraules: “Si el nostre cap de govern no sap
mantenir el ordre i saber el que passa a casa seva com pot governar un gran
país com el nostre”.
El primer ministre va haver de
dimitir. Van haver moltes vacants en el servei de la gran mansió. Molts
secretaris i consellers van haver de canviar de destí per un d’oblidat a terres
llunyanes.
Els únics que van sortir beneficiats
van ser el majordom i la governanta. Primer, es van trobar l’un a l’altre, formant
una sòlida parella. Després van muntar
un bon negoci, amb diners facilitats per la primera dama. Van crear un grup
d’intercanvi de gran categoria, en una gran mansió a les afores de la capital.
El secret era que la ex-primera
dama, l’esposa del ministre, s’excitava el mirar a les parelles en la més
plaent i mai prou ensenyada pràctica humana.
Miquel Pujol Mur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada