divendres, 23 de juny de 2017

EN LA CASA GRAN

L’edifici és gran i espaiós. Els murs exteriors són de maons vermells i mostren un estil regit per línies rectes i corbes agradables a la mirada. A la porta principal hi ha un incessant moviment de vehicles.  La majoria dels visitants venen acompanyats i un amable servei de consergeria el aconsella el lloc per on han de recórrer els ben decorats passadissos. 

Els jardins que l’envolten i permeten rodejar tot l’espai construït estan força ben cuidats. És veuen molts jardiners feinejant incessantment. En tots els tancats els arbusts estan tallats simètricament. Un gran passeig d’arbres d’imponent alçada permet gaudir dels dies primaverals. Hi ha bancs ben disposats i suficientment separats entre si per gaudir del silenci o permetre una amigable conversació.   

L’ANDREU. 

Assegut davant del finestral observo el jardí. Les flors li donen color i vida. Un raig de llum entra de bon matí donant molta claror a l’espai davant dels meus peus. És primavera i ben abrigat observo admirat els colors i la llum que es reflexa al mosaic del terra. Fins i tot, l’olor de les plantes, la barreja de l’aroma dolç de les flors me embriaga el pensament. També els de les herbes i les fulles verdes que donen a l’aire un cert to més àcid. Aquesta mescla dolça i acida m’embolcalla per tot arreu i em fa fruir la vida.

Hola petit gatet! Vine, apropat, puja a les meves cames. Marrameu, dius simpàtic gatet. Aquest meu, suau i tendre, que n’és d’agradable a la meva oïda. Així, pujat damunt meu noto la teva escalfor. El teu roncar suau i rítmic calma qualsevol ansietat.  

Que bell és aquest jardí i aquest instant. Donaré un parell de copets a la porta i la simpàtica Eloísa em portarà, lleugera com una daina, una refrescant beguda. Com m’ha agrada el seu nom. M’agrada dir-li Eloi-i-isa, sí d’aquesta manera, exagerant molta la i.  

EL XAVIER. 

Un home alt i fort entra a l’oficina. Deixa la cartera de pell a un espai damunt els arxius. Aleshores polsa els botons dels diferents aparells i repassa el seu funcionament. Un sospir de satisfacció s’escapa del seu interior. 

S’asseu i pensa. Mira que tots aquest estudis de lleis i seminaris només m’hagin servit per fer aquest treball rutinari. Torna a mirar les pantalles dels ordinadors i no hi ha cap cosa que cridi la seva atenció. 

Regira un calaix i troba una revista “porno”. Caram! - exclama- com s’entreté el meu company. Tanca els ulls i un sense fi d’idees regira dins el seu pensament. 

Està decebut, per què tants anys d’estudi solament li han servit per un treball míser i mal pagat. Total per un error en un judici. Aleshores aquell gratacel construït a força de lluitar, d’estudiar, de mil sacrificis va desplomar-se com un castell de naips amb gran rebombori. I ara, fins i tot, ha hagut de recórrer a certes influencies per aconseguir aquest treball d’observació des d’aquest despatx. 

Està fastiguejat i avorrit de viure. A més la “Vicki”, l’esposa i companya dels bon temps, li ha dit que marxi de casa, de la seva vida i de la dels seus fills.  

De nou torna a la realitat. On aniré a viure? A algun pis de mala mort en un barri també de mala mort. Avui, dormiré en un hotel. La vida dóna moltes voltes, però la seva cara amable no m’ha durat gaires anys. 

Que faré avui quan sortí? Aniré a beure fins a emborratxar-me, tal vegada a un night-club fins la matinada. També provaré de trobar una companyia femenina, malgrat sigui pagant. Demà, tinc festa i no vull veure l’arribada del nou dia sinó entre les bromes de l’alcohol. 

EPILEG. 

Malparit, no ens pot deixar tranquils. Altre vegada el sonat de 427. Agafa el micròfon i parla, quasi cridant:
¾     El de la 427 torna a donar, malgrat la camisa de força, cops de cap a la porta i torna a cridar Eloísa. Zelador de guàrdia fes-lo callar, abans que se l’obrí. Desgraciat boig! Mira que pensar que esta en un complex turístic i té una donzella al seu servei.  

Miquel Pujol Mur.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada