divendres, 27 de gener del 2017

EL DOLMEN DE VALLGORGUINA. VALLÈS ORIENTAL.

Portats pel nostre interès de conèixer (conèixer en certes ocasions és estimar) en aquesta ocasió baixaven cap a la costa des de les nostres terres prepirinenques. Objectiu visitar el dolmen de Vallgorguina, també anomenat de la Pedra Gentil, i fer-li unes fotografies.

 
Com ho defineix el Diccionari d’Estudis Catalans dolmen és: Tomba megalítica de planta senzilla amb tendència rectangular, sense additaments, per oposició a galeria coberta, sepulcre de corredor, etc. 

En Patrimoni de Catalunya troben aquesta explicació: Els dòlmens es bastiren a Catalunya entre el tercer i el segon mil·lenni abans de l’era actual. 

El dolmen de la Pedra Gentil fou dels primers a ser explorats. Malauradament, la disposició actual del conjunt no es correspon a l’original. Es desconeix el seu aspecte original, si bé està documentat que va ser restaurada en 1885 pel propietari de la finca on es troba, en Josep Pradell, atès l’estat de conservació en què es trobava aleshores, va tornar a col·locar la llosa superior.
 

Aproximadament se li dóna una antiguitat de 4000 anys. És un sepulcre dels anomenats de cambra simple. El dolmen és format per set pedres vertical, rústegues, que sostenen una gran llosa horitzontal de 3,5 m. per 2,5 m. Té una alçada quasi de dos metres. 

La pedra superior està trencada quasi en dues part iguals i algunes de les set que fan de suport han estat re-ubicades i afegides per mantenir l'alçada original. 

El dolmen de Vallgorguina com molts monuments antics té una llegenda de bruixes. S’explica que quan la bruixa de Vallgorguina i les seves companyes s’hi reunien i saltaven damunt la pedra feien que els núvols s’acostessin i es produïssin grans tempestes a la comarca.

 
També es comenta, que els pescadors del Maresme, antigament, deien que quant sobre les muntanyes on es troba el dolmen s'hi feien grans núvols, volia dir que tindrien mala mar. Per això hi havia vegades que no sortien. 

Aquest monument megalític és ubicat dins del Parc Natural del Montnegre i el Corredor. La seva presència impressiona en arribar al cim del petit pujol on és situat. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada