UN TRANQUIL DIA DE VACANCES

Havia decidit passar un mati tranquil. Res ni ningú podria pertorbar aquell bucòlic dia de vacances. Tenia la casa per mi sola. Fins al vespre no tornaria cap familiar.

Em vaig estirar a la gandula del porxo, contemplant les muntanyes llunyanes que es retallaven sobre el cel blau. El tons blaus es barrejaven amb els verds dels arbres, els matolls, junt amb les taques groguenques  dels camps acabats de recol·lectar, i les petites masies difuminades per l’entorn. Els  colors lluïen brillants sota l’ardent sol de juliol. Un llibre al meu costat esperava ser obert.

Bufava un ventijol agradable que atenuava la calor sufocant que es preveia. Una sensació de plenitud i de pau m’envaïa i relaxava cada un dels meus muscles. Gaudia intensament el moment, la tranquil·litat i solitud del lloc. Vaig tancar les parpelles, dolços somnis m’omplien la ment. Els nens s’havien fet grans, demà tornaven de les colònies.  El marit treballant, fins el vespre no arribaria... la mare també vindria aviat, Avui era el seu dia, després la casa de vacances  de la muntanya tornaria a ser una anar i venir de gent.

Un lleu xiuxiueig em va tornar a la realitat. Unes abelles voleiaven al meu entorn. Em vaig alarmar una mica, intentant no fer cap moviment brusc. De cop una fiblada em va fer aixecar de cop. Vaig entrar de presa a la casa tancant les finestres. La cara es començava a inflar. Tenia al·lèrgia a aquelles bestioles. Vaig prendre un histamínic  i em vaig posar una pomada a la cara, però la inflor seguia pujant.  Vaig trucar a la Rosa, la veïna d’una casa propera, que em va acudir de presa a la meva ajuda.

Sóc a urgències a l’hospital, ara ja estic una mica millor, però es veu que hi vaig arribar apurada. Així és com s'ha acabat el que havia de ser un tranquil dia de vacances.

04/07/2016/