diumenge, 10 d’agost del 2014

NO M'AGRADA LA PLATJA


 Sorra, sorra i més sorra. Gent, gent i més gent. Estic fart de tanta sorra, que es fica a tots els racons del cos. Estic fart de tanta gent amuntegada. Els pares es pensen que m’agrada molt la platja, però la veritat és que l’odio,  fa una setmana que som aquí i n’estic ben tip. Trobo a faltar la tranquil·litat, els amics del poble, jugar a futbol amb ells, anar a la piscina...
Cada any quan arriba l’agost, quinze dies cap a Cambrils, a l’apartament de la tieta Roser. Els pares diuen que ho fan per mi, pel iode, que no hi ha a la muntanya, perquè a l’hivern no agafi angines, cosa que en soc perjudicat, però jo crec que tot plegat es una excusa; a ells si que els agrada l’ambient de la platja i presumir de moreno quan tornen.

La mare es passa els matins tombada al sol, al pare li agrada més nedar amb mi, l’estona més agradable del mati, després  també juguem a futbol ... però tot en mig d’aquesta maleïda sorra, que al final en surts arrebossat  com una croqueta i en mig d’aquesta  xafogor enganxosa. El cos ple de sal, el sol que crema i la sorra enganxada fins a la punta del melic. Per més que et dutxis la sorra sura per tot arreu.

Les tardes llavors toca fer vida social, els pares sempre surten amb aquells veïns de sota, que tenen dues nenes molt frikis i em toca jugar amb elles. La gran sempre vol manar i em de fer el que a ella li agrada, uns jocs una mica estúpids; la petita, una mocosa que sempre la tinc enganxada al darrera, enredant  i no vol jugar a res.
N’estic ben fart, i encara he d’aguantar una setmana més. Penso que amb onze anys ja podria decidir el que vull fer per les vacances. Ja vaig proposar quedar-me al poble amb els avis... i la quina es va armar. Encara que ben mirat els meus amics també són fora aquests dies, han sortit de vacances, però l’un  ha anat a una casa de turisme rural a la Vall d’Aran i els bessons són en un viatge a Suïssa;  això si que es fer vacances !

Tindrem de resignar-nos a passar aquesta setmana que queda. Sort  tinc del iPod, aquest aparell amb que passo moltes estones jugant o escoltant música. Espero poder estar-hi tota la tarda enganxat i ben tranquil, avui que aquelles veïnes pijas han anat d’excursió.

10/08/2014/

2 comentaris:

  1. Ai que ningú està content amb el què té...Ara que jo, en una platja com aquesta tan plena de gent que no m'hi busquin...
    És trist però, que un nen es passi bona part de les vacances enganxat a un d'aquests aparells moderns...
    Bona tarda, Anna.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Passa sovint que desitgem les coses que no tenim i altres estarien encantats amb les nostres. Ai els aparells moderns, avui el dia nens i no tan nens els veus enganxats en aquests estris.
      Bon dia M. Roser.

      Elimina