dijous, 13 de febrer del 2014

SOPA DE CEBA


 
Quina flaire vaig sentir només entrar a casa aquell vespre. Una tebiona olor a ceba i altres aromes van inundar les meves narius. Vaig endevinar que la mare estava fent una sopa de ceba. La que més m’agradava.
 
 
Amb el constipat que tenia i el fred que feia a fora, res hi a millor que una senzilla i reconfortant  sopa de  ceba, una de les meves preferides, i la mare ve que ho sap. De fet mentre pujava l’escala pensava que no menjaria res, només tenia ganes de ficar-me al llit. Segur que tinc febre i tot, tinc fred fins al moll de l’òs.  Un antitèrmic i al catre falta gent. Però al sentir aquella oloreta de sopa calentona he canviat de parer.

Que bé se m’ha posat la sopa!  Fins penso que m’ha alleugerit el constipat. De totes maneres, al darrera amb prendré  l’antitèrmic i em ficaré  al llit, que demà serà un altre dia;  segurament em trobaré millor i podré continuar amb la feina amb normalitat. De la manera que estan les coses avui dia, hem de mirar de no perdre dies de feina.

12/01/2014


2 comentaris:

  1. Ui Anna, si jo mengés sopa de ceba, a més d'un constipat tindria un bon mal d'estomac; tinc intolerància i només l'olor , ja em molesta!
    El què és bo per uns, no ho és per d'altres...
    Petonets, i bon cap de setmana.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Malament M. Roser, si no se't `posa bé la sopa de ceba, doncs no menjar-ne pas. Cada u troba les coses que li van bé o malament, per sort podem escollir les coses que més ens agraden i les que ens senten millor.
      Petonets de diumenge

      Elimina