divendres, 21 de febrer del 2014

INDECÈNCIES d’Alan Bennet.


Aquest escrit no vol ser cap judici sobre el valor artístic ni d’escriptura del llibre només és una breu ressenya d’haver-lo llegit. M’agradaria si algú l’ha llegit conèixer el seu parer. 
He llegit el llibre “INDECÈNCIES” d’Alan Bennet publicat per “Empúries/Anagramai traducció  al català d’Ernest Riera. 

Alan Bennett (Leeds, 1934) és un dramaturg, actor, novel·lista i guionista britànic, guanyador d’un Premio Tony por la seva obra The History Boys. 

És autor de moltes i celebrades obres teatrals com Habeas Corpus, Forty One Years On, Kafka's Dick o The Madness of George III (adaptada després al cinema).  

També es apreciat el seu treball en la televisió i en el cine. Amb una dilatada literària a les seves espatlles, només ha començat a escriure prosa en la darrera dècada. 

Buscant una lectura una mica diferent vaig agafar aquest llibre cridant-me l’atenció el seu títol i he gaudit llegint-lo ja que volia trencar la monotonia trista de les darreres notícies del país gran vers els petits. Ha suposat una transgressió a la malaltia crònica dels polítics espanyols damunt els catalans.  

Dues histories formen el llibre: El rejoveniment de la senyora Donaldson i L’empara de la senyora Forbes. 

La primera situació una vídua que es dedica a fer d’actriu als estudiants de medecina sota la supervisió d’un professor que estudia el tracte del futurs metges als malalts (em farien falta molts per millorar el tracte, potser més que problema de metges és un problema de la nostra Seguretat Social). Resulta que buscant uns ingressos extres a la pensió de viudetat lloga una habitació a una parella que capgiren la monotonia de la casa i de la sexualitat adormida de la senyora Donalson.

La segona encara jo particularment la trobo més real, tracte d’allò que tots saben però tots prefereixen callar. En Graham, assessor bancari i gai és casa per interès amb una senyora rica i que sembla curta però és llesta. Però rere de l’interès s’amaguen moltes circumstàncies, i tots els personatges callen i tapen l’homosexualitat per evitar l’escàndol. 

Si voleu passar un estona rient  sarcàsticament val la pena llegir-lo. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada