dilluns, 24 de febrer de 2020

EL RELLOTGE ATURAT



Cada vegada que a Raquel entrava en aquella sala l’atreia aquell bonic rellotge de paret, tot i que li feia sentir una mena d’angoixa al veure’l sempre aturat a la mateixa hora. Des feia més d’un  any, cada vegada que la Consol estava malalta o l’atacava la ciàtica, la jove infermera era l’encarregada de  posar-li les injeccions  o fer-li les cures pertinents. 

 La dona vivia sola, la filla vivia a prop i en tenia cura quan podia i una senyora gran hi anava tots els matins per ajudar-la. La dona camina malament i quan tenia una crisis ja agafa la cadira de rodes. A la infermera sempre des del primer dia li havia cridat l’atenció aquell bonic rellotge parat. Un dia que li havia demanat  que li passava que no anés el rellotge ella li havia contestat malament ... que no en tenia que fer res.

Com que  hi havia hagut d’anar sovint, la dona mica en mica li havia anat agafant confiança i un dia l’hi va explicar el secret del rellotge. Aquest  s’havia aturat just el dia i  el moment en que el seu home s’havia mort. Això era una premonició, si l’engegava és tornaria a para aviat per la meva mort.-deia- per això no havia volgut que ningú l’engegues mai més.La noia mirava d’animar-la quan hi anava, veia com la depressió s’apoderava d’ella i que no havia pogut superar la mort del marit ni la soledat, que tot i no tenir una edat molt avançada s’havia deixat anar, i a més, tenia les seves manies com tothom.

Va passar una llarga temporada que la Raquel no havia  anat a fer cap servei a la Consol, però  aquest  matí l’han avisat del consultori  que ha d’anar a fer-li unes cures , ja que es veu que la dona havia caigut  i s’havia lesionat la cama.

Així que va entrar a la sala, la dona jeia al sofà amb la cama embenada, però  a ella el que li va cridar l’atenció va ser el tic tac del rellotge i al veure que marcava l’hora correcta. Després de saludar-la ,  i d’haver-li explicat la causa de la caiguda, mentre la curava, la dona li va deixar  anar,
¾    Contenta, he! de veure el rellotge en marxa. Doncs jo també estic contenta. Avui fa un més va néixer la meva primera néta. Vaig pensar que era un bon moment per tornar a abraçar al vida,  la il·lusió... i vaig tornar a posar el rellotge en marxa.
                  
28/10/2019/

2 comentaris:

  1. Una molt bona idea la de la Consol...Una vida nova bé es mereix aquest petit homenatge.
    mi m'encanten els rellotges de paret, trobo que el seu tic tac, és molt relaxant!
    Bon vespre, Anna.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. De fet, una nova vida retorna les il·lusions i les ganes de viure a qualsevol, sobretot a les persones una mica grans i que han quedat soles.
      Una abraçada M. Roser

      Suprimeix