diumenge, 1 de juliol de 2018

EL MISTERI DE LA CAPSA DE BOMBONS


No se’n sabia avenir. Estava preparant unes pastes i havia posat la cafetera a punt per quan arribessin els cosins, que vivien a França i feia temps que no ens veiem. Per això avui ens feien una visita de pas cap a la Costa Brava.

Passaríem la tarda junts i ens posaríem al corrent de les nostres vides. Com que no es volen quedar mai a dinar, perquè son sis de colla, sempre els convido a berenar, als petits els encanten aquestes pastes i els bombons. Les pastes i el cafè estan a punt, quan he anat a buscar la caixa dels bombons, que sempre guardo per una ocasió especial com aquesta, m’he endut la gran sorpresa. Quan he agafat al capsa, ja m’ha fet mala espina, la cel·lofana que la recobria estava arrugada i aviat he vist que estava oberta. A qui se li haurà ocorregut obrir i agafar algun bombó de la capsa intocable? Al tenir-la a les mans he notat que pesava poc . Estarà buida? Se m’ha posat un nus a l’estómac. L’he obert i ni havia menys de mitja capsa. No pot ser! No pot ser! He començat a cridar com una boja: Pere...Lluis...Laura... Qui ha estat. Que heu fet?

El Pere, l’avi és el primer que ha acudit als meus crits, es clar que quan ha sabut la raó s’ha tranquil·litzat,

¾    Bah , tan cridar per això , em pensava que havia passat una cosa greu.
¾    Es clar que es greu Estan a punt d’arribar els convidats. L’has ober tu.
¾    Jo! No. Només n’he menjat algun, com la capsa estava oberta.

La Laura, la meva germana, que m’ajuda a cuidar la mare malalta també ha acudit als crits i ha sentit els crits que feia al pare si ha ficat,

¾    Ei, ei, a mi no m’emboliqueu , només un dia en vaig agafar un parell, però no he obert la caixa, de fet ja no en quedaven masses..

Ningú havia obert la caixa, els nens entraven en aquell moment i van respondre el mateix que els altres, que com la caixa era oberta de tan en tan n’agafaven algun, però qui havia obert la capsa? Potser la noia que ve a fer la neteja, però es molt discreta i mai ha tocat res, o la infermera que  posa les injeccions a la iaia, no ho crec. El Manel , no pot ser , a ell no li agraden els bombons, però es clar que algú l’ha d’haver obert i els altres se n’han aprofitat.

En aquell moment arribava el Manel de treballar, sempre arriba a les tres, quan nosaltres ja hem dinat. S’haurà d’afanyar, perquè allà a les quatre  ja arribaren els cosins.

Al veure’m tan neguitosa, li vaig haver d’explicar el que passava, la caixa de bombons aquells especials que guardo per una ocasió, estava quasi buida, i volia convidar els cosins que estaven a punt d’arribar,

¾    Tranquil·la dona , que al cotxe en porto una altre capsa, que avui m’han regalat, potser no son els mateixos , però faran al fet.
¾    Menys mal, però m’agradaria saber qui ha obert la caixa. Tu, ho saps?
¾    És clar que ho sé. La vas obrir tu mateixa, fa quinze dies, el dia que va venir el meu cap i la seva dona a prendre cafè amb nosaltres. Em sembla que et comença a fallar la memòria.

19/06/2018/


2 comentaris:

  1. Una mica despistada la dona, però és clar, que a casa seva són molt llaminers...
    Petonets estiuencs, Anna.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si, que n'era una mica de despistada la dona, es clar que quan es va atrafegat a vegades pasen aquestes coses i els altres ho aprofitaven.
      Una abraçada estiuenca M.Roser

      Elimina