divendres, 22 de setembre del 2017

MALEÏDES COMPARACIONS. I

El dilluns em va sorprendre la trucada del Mateu. El Mateu és un company d’universitat, amb el qual sempre ens hem tractat com amics íntims. Ja llavors ens fèiem confidències sobre la vida i el nostre possible futur. Però en acabar la carrera els nostres camins van separar-se.  

Tal vegada perquè el nostre tarannà era i és, completament diferent. A ell li agrada el bullici, les presses, el neguit i el palpitar nerviós de la gran ciutat. Jo, més tranquil, prefereixo la petita. El conèixer i, al mateix temps, ser conegut pels meus veïns.

De tant en tant ens retrobem, fem un bon dinar en una població equidistant dels nostres llocs de residència. Aleshores fem un bon repàs de les nostres vides presents i també les dels coneguts. Cada any ens enviem les clàssiques felicitacions nadalenques i algun que altre correu electrònic. 

Per aquest motiu vaig quedar sorprès per la seva telefonada. A més havia de tenir pressa perquè quasi no va arribar ni a informar-me. Va dir-me breument:
¾     Xavier, la meva cosina puja al teu poble. No sé quin interès té. Però li vaig parlar de tu i va estar molt interessada en veure’t i també que fossis el seu guia a la teva ciutat. És agradable, de la nostra edat i simpàtica. Una mica extremada en el vestir, però sense estridències dins del que es porta actualment. Entre tu i jo, i sense comentaris, també és una mica lleugereta. Si passa alguna cosa entre els dos, com que ja sou majors d’edat, no passa res. És divorciada, com nosaltres. Salut amic, ja me’n faràs cinc cèntims.  

I sense deixar-me fer cap objecció va penjar. 

A l’hora i al lloc concertats, per un correu que em va enviar la noia, i puntual com sempre, vaig esperar-la.  

Caram! Que n’és de bonica i ben formada. De seguida hem connectat totalment. Després de les presentacions i dels concebuts i protocol·laris petons hem començat el nostre periple urbà.
¾     Mira Raquel,- aquest és el seu nom- quin monument més bonic i arrelat amb la nostra festa.
¾     Ah, sí, està bé. Estranya carota! Però tu te’n deus recordar del monument a Colom. Aquest és molt més petit.
¾     Què et sembla aquest passeig amb aquestes cases força altes i un parc central.
¾     Xavier! És tan gran la diferència amb el Passeig de Gràcia. No té ni punt de semblança.
¾     Raquel, observa l’encant del Carrer Major. Els seus carrerons i les seves façanes. Mira aquella casa, quina tribuna tan ben treballada de ferro forjat.
¾     Però Xavier, això no té punt de comparació amb el barri gòtic. Aquesta tribuna és similar a la de casa dels meus pares, però molt més petita.
¾     En aquest passeig fan la fira. Veritat que és bonic, tan arbrat. És força alegre i a l’estiu, les branques el fan força ombrívol i agradable. És molt propici per a passejar i prendre alguna cosa a les terrasses dels bars.
¾     Si de la mateixa manera que a la Rambla de Catalunya. Però és insignificant en amplada i també de botigues. 

Continuarà... 

Miquel Pujol Mur.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada