divendres, 2 de setembre de 2016

QUERALT AVUI I SEMPRE

Records a tres bandes

Encara sembla que ho estic vivint. Què ho deu fer que els records del passat queden més presents que tots el altres?

Tant la carretera, que giragonsava per tot el voltant de la muntanya de Queralt, com els caminois de l’obaga eren reblerts de gent de totes les edats que pujàvem, amb aquella il·lusió... seguint els passos, amb més o menys distància, de la comitiva que retornava la Imatge de la Marededéu al seu destí.

Això era el 8 de setembre de 1966 quan es celebrava el 50è aniversari  de la coronació de la Marededéu de Queralt. Jo tenia vint anys i, llavors no em cansava mai, per més pujades que hi hagués, no envà havia nascut en una casa de pagès que estava envoltada per molt cimboris i això feia que estigués avesada a caminar, a pujar turons i tot el que fes falta i... a més, no vivia a Berga.

Era una etapa feliç, quan encara no tenia mals de caps, els ulls em brillaven i crec que, fins i tot, estava enamorada d’algú... De tant en tant mirava a tort i a dret per veure si entremig de la multitud podia alegrar una xic la vista. El camí es feia distret, la gent es rellevava per dur la Verge a coll i, en  arribar a Queralt, a l’hora de pujar les escales, foren les autoritats qui van substituir a les altres persones que s’havien esforçat durant el trajecte. Això sí, gairebé tothom pujava a peu!
El temps transita amb rapidesa, cosa que tots hem experimentat. De sobte et trobes que han passat molts anys... ni més ni menys vint-i-cinc, i la teva vida ja no s’assembla de res amb la de quan en tenies vint. Has format una família, has viscut en llocs diferents, i també has tingut un grapat d’experiències de totes classes i de tots els colors.

Era l’any 1991. Llavors ja residia a Berga, i per aquest motiu ho vaig poder viure tot molt més de prop. Per aquesta diada del 75è aniversari, la Neus Ballarà va escriure la lletra d’una sardana “L’oreneta”. La música va ser obra del compositor Cohí Grau. Aquesta sardana, cantada per un nombrós grup de persones, va ressonar a la Pl. de Sant Pere el dia 31 d’agost, quan van baixar la imatge de la Marededéu a Berga. Tothom estava convidat a cantar-la, però per més que vaig fer mans i mànigues per participar-hi, no devia convenir, perquè no va ser possible!


Quant a música també va destacar un concert que va fer l’Escolania de Montserrat el 3 de setembre a l’església de Sant Pere, acompanyats per Joan Casals a l’orgue i dirigits pel mestre Ireneu Segarra. Tot i que el dia abans, al teatre Municipal, ja s’havien celebrat els Jocs Florals, i durant aquest acte el Cor Artesenc va estrenar l’obra “L’esclat del Berguedà”, una fantasia coral sobre la Patum.

Entre els veïns hi havia una germanor especial i ens reuníem els vespres per tal de parlar i enginyar coses per engalanar el carrer. Tothom hi deia la seva i es van provar coses amb menys bons resultats que d’altres, però finalment el carrer feia un goig que enamorava, amb una fantàstica corona a l’entrada! Després de la Gala de Queralt  vam  fer una celebració entre nosaltres, un sopar tipus barbacoa i, fins i tot hi va haver ballaruca. Va ser una manera de conèixer tota la gent que ens envoltava, doncs feia poc que hi vivíem i, fins llavors, no hi havia hagut  l’ocasió d’intimar una mica més amb tot el veïnat.

Aquesta vegada, la Marededéu va ser transportada amb cotxe, tant per baixar a Berga com per tornar al Santuari, si bé a les escales de Queralt la van dur a les espatlles, a més no hi havia ascensor. I, per suposat, també van ser les autoritats!



Ara, només fa quatre dies que estem en mig de la celebració del Centenari de la Coronació Canònica de la Marededéu de Queralt. Durant aquests últims vint-i-cinc anys hem tingut temps de viure un bon ventall  de vivències queraltines, o no... i la majoria de nosaltres ens hem endinsat en el món de les noves tecnologies, les quals, si ho pensem detingudament, han fet canviar les nostres vides i els nostres costums. Quant  al veïnatge no s’assembla gairebé  en res  comparat amb el d’aleshores, ja que predominen  la pluralitat  de persones de diferents països que han vingut a residir a les nostres contrades. Potser és per tot això que... dies enrere suposàvem que  res de les coses passades podien tornar a ser iguals en l’actualitat.

És clar que... tot i els detractors que han intentat aigualir la festa, els berguedans hem sentit l’impuls de celebrar i viure el Centenari com mai i hem fet pinya com temps enrere per fer, potser no ben igual, però sí... d’una manera distinta, intentar donar tot el que ha estat al nostre abast, començant per la Comissió del Centenari que han passat tot un any  deixant-s’hi la pell i fent actes per finançar tot el que s’està portant a terme.

La gent del poble, també hem col·laborat i hem guarnit els carrers i les places,  evidentment d’una manera diferent, però diuen que en la varietat hi ha el gust. Enguany els boixos han estat més aviat escassos i no ens he dedicat a fer floretes amb papers. Tota la ciutat de Berga s’ha omplert de tonalitats clares, amb les banderetes blanques i blaves i, ja no cal dir, d’orenetes.  No sé si les debò, en algun moment, deuen haver quedat meravellades de veure com s’han multiplicat!


Els artistes ha estat uns protagonistes exemplars. Han plasmat el retrat de la Marededéu al seu aire i estil. Cadascú l’ha vist a la seva manera! Quan passegem pels carrers podem observar aquesta Imatge pintada o dibuixada tal com els ha permès la seva inspiració en aquell moment: des de la més  típica, copiada exactament de l'original, a la més inversemblant; desdibuixada, més o menys acolorida, abstracte, còmica; feta de cara o  de perfil i amb totes les modalitats possibles ideades per la seva imaginació.






El passat dissabte,  dia 27 d’agost de 2016,  la Marededéu va ser rebuda com calia. Els berguedans, una vegada més hem demostrat que no tan sols ens reunim amb multitud el dia que es fa la Patum; també sabem mostrar els nostres sentiments i la nostra eufòria en actes ben diferents.

Aquesta meravellosa Imatge visitarà diversos llocs de la comarca del Berguedà. Desfilarà per tots els nostres carrers; visitant residències d’avis i centres de dia. La novena, que comença avui, es celebrarà en les diferents esglésies d’aquesta ciutat i rodalies. No hi mancaran altres actes musicals, pel·lícules antigues, exposicions fotogràfiques i el certamen literari com a acte de cloenda.

I la Patum... és clar, també la viurem el dia que toqui; vindran gent de fora i... fins i tot hi participaran  l’equip de govern de l’ajuntament...!

Aquest any la Verge retornarà a casa seva el dia 8 de setembre, la festivitat de la Gala de Queralt, com és de preveure, i la pujaran a peu molta gent voluntària, com anys enrere i, de ben segur, que tots ens emocionarem i ens sentirem cofois i... potser més  joves, com ara fa cinquanta anys!


Bé, si miren detingudament aquestes etapes formades per petits records, i ben diferents cada una d’elles,  ens adonem que, per més anys que passin, els berguedans no hem perdut el fervor que sentíem anys enrere per la Marededéu, pel Santuari de Queralt i pels seus entorns.

Això no implica que a hores d’ara es visqui la religió com abans, quan s’imposava per norma. Tot ha canviat molt,  però... qui ha participat en l’acte d’arribada  de la Marededéu a la Plaça de la Creu, ha seguit les comparses de la Patum amb el Tabaler, pel carrer Major en l’acte de la rebuda o,  si més no, ha fet d’espectador de la festa... és impossible que no hagi sentit dins seu com el  cor bategava amb molta més intensitat!

Si a més a més,  com jo, ha pogut cantar els Virolais i l’Himne de la Coronació a les escales de l’església de Sant Pere, presidides per la nostra Mare, Maria de Queralt, i en companyia de dos-cents cantants... sobren les paraules per dir que a tots se’ns va posar la pell de gallina, i vam viure aquells moments d’una forma molt especial!

Queralt, per a tots els berguedans i per a molta gent de la comarca és un lloc per anar-hi, amb devoció o sense..., un espai per gaudir de les vistes, de la natura, dels vols en parapent; un lloc de recolliment on podem percebre la pau que tots desitgem, i no cal dir que, quan tenim quelcom a solucionar, pugem la muntanya per demanar el favor a la Verge, encenem un ciri i esperem que ella ens empari amb la seva mirada d’ulls esbatanats  i l’oreneta amb l’ala estesa a la mà.



Roser Vila Pujol

Berga, 31 d’agost de 2016

1 comentari:

  1. Queralt ha estat, és i serà sempre un lloc de referència per als berguedans!

    ResponElimina